| 08:00
Opinió

És perillós que allò interessant desplaci en l'actualitat dels mitjans allò realment important

El periodisme se’n va a Piqué

A 2/4 de 7 de la tarda del dijous 3 de novembre, Gerard Piqué va penjar un vídeo en què anunciava que es retirava com a jugador. A aquella mateixa hora el músic Arnau Tordera estava de camí a TV3 per participar al Planta baixa, juntament amb les intèrprets Mouna Haloul i Joana Duch, per parlar de l’estrena d’Òpera prima aquella nit a la mateixa televisió. La sèrie explica com es va gestar l’òpera La gata perduda, estrenada unes setmanes abans al Liceu de Barcelona. Tordera va fer un directe a Instagram en què denunciava un “menyspreu absolutament intolerable” per part del programa presentat per Agnès Marquès ja que va decidir aixecar l’escaleta, inclosa l’entrevista al músic osonenc, i dedicar l’hora i mitja que quedava a la retirada de Piqué.

L’emprenyamenta d’Arnau Tordera va ser monumental i no li semblava “extraordinàriament noticiable” l’anunci del comiat de Piqué. L’endemà el programa Planta baixa va dedicar 22 minuts a parlar de la seva pròpia decisió i de la polèmica que se’n va derivar. Ho va fer amb Maiol Roger i Agnès Marquès, com a responsables del programa, acompanyats de Bernat Dedéu, Josep Manel Silva i Aida Martori. El debat es va centrar en què és o no notícia i també en la importància que s’ha de donar a la cultura.

Precisament aquests dies a les classes que imparteixo de Periodisme a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna parlem dels criteris o atributs notícia. A classe mencionem els de novetat, proximitat, notorietat, raresa, conflicte, suspens, interès humà i la magnitud de la transcendència de l’esdeveniment. Agnès Marquès, Alumni i professora els últims anys de la mateixa facultat, va justificar-ho pels criteris de proximitat, impacte, sorpresa, la manera (de fer-se l’anunci) i el fet que s’anunciés al tram final del programa. Tot i que en realitat estaven just a la meitat d’un programa de tres hores i mitja. L’anunci de retirada de Piqué certament té alguns dels ingredients per ser notícia, especialment per la notorietat del personatge, però la clau està en el grau d’importància que se li va donar. Que el TN Vespre obrís amb aquella notícia, per exemple, és de dubtosa justificació.

De totes les reflexions d’aquella tarda em quedo amb la d’Aida Martori. Segons ella, no era incompatible parlar de Piqué i mantenir l’entrevista a Arnau Tordera. Planta baixa és un magazín contenidor, no un informatiu, que et permet jugar bastant amb el contingut. Tot i així, la reflexió més de fons, que també es va fer, és sobre el futbolcentrisme i especialment del barçacentrisme en les informacions esportives i la poca repercussió de les notícies de cultura.

Fa exactament 20 anys el periodista i professor de periodistes Llorenç Gomis va escriure una columna a La Vanguardia en què explicava que la clau del periodisme està a fer interessant allò important. I acabava dient, tradueixo del castellà: “Si els mitjans creuen comprovar que el públic amb prou feines s’interessa per les coses importants, les interessants –fins i tot frívoles o morboses, amb la intenció que se’ls presti atenció i facin parlar– aniran desplaçant en l’actualitat dels mitjans allò realment important. Serà lamentable i fins i tot perillós, però la responsabilitat estarà repartida entre els mitjans i nosaltres, el públic”. Doncs és on som ara i aquí.

El dia de l’anunci de la retirada de Piqué vaig llançar una enquesta a Twitter i amb 395 respostes va guanyar l’opció de mantenir l’entrevista amb un 83% dels vots abans que parlar del jugador del Barça. Ja sé que no és representativa de res, però potser si féssim cas a Gomis ens sorprendria com el públic acaba tenint més criteri del que ens pensem.