El govern sempre ha intentat mantenir un equilibri, atorgant delegacions a una i altra ciutat, per fer veure que no necessàriament hi havia d’haver una capital

L’anunci per part de la Generalitat d’una inversió de 12 milions d’euros per construir a Manresa un edifici corporatiu del govern reobre un debat ara en somort sobre la capitalitat de la Catalunya Central. L’articulació d’aquesta futura vegueria, a la qual està adscrita Osona, anys enrere havia aixecat una viva polèmica, més política que ciutadana, sobre el rol que hi havia de tenir Vic. El govern sempre ha intentat mantenir un equilibri, atorgant delegacions a una i altra ciutat, per fer veure que no necessàriament hi havia d’haver una capital, sinó una bicefàlia que no descuidés tampoc ciutats com Berga o Igualada. La Catalunya Central sovint fa la sensació que és una mena de cotxe escombra, una unitat administrativa parcialment artificial en què Osona hi encaixa amb calçador. La capitalitat no és una qüestió simbòlica. Ostentar-la per treure pit no serveix de res. La premissa bàsica és que les vegueries, enteses com antenes de la Generalitat al territori, han de permetre articular els serveis públics de forma més eficient. Avui, tal com hem vist durant els dies més crus de la pandèmia, l’accés a molts serveis de l’administració és telemàtic, motiu pel qual fins i tot podria discutir-se que la descentralització sigui un valor. Però si ho és, que els serveis s’ubiquin en una o altra ciutat no és gratuït. A la llarga té conseqüències sobre l’entorn social, econòmic i demogràfic. Pot ser que avui no es noti. Però a la llarga segur que sí. Les províncies, i el vigor de les seves capitals respecte a altres ciutats de l’entorn, en són un exemple. L’efecte capital és immens. I, per ostentar-la, és més efectiu construir un edifici que signar un decret. A Osona mai s’ha lliurat aquest batalla seriosament, sempre s’ha arribat tard i ha faltat capacitat d’influència. El tancament de l’oficina dels Serveis Territorial d’Educació a Vic o que els judicis penals es facin des de fa un any a Manresa en són els últims exemples. L’excepció podria ser la Universitat, tot i que, recordem-ho, l’aliança amb Manresa no va ser una absorció sinó una federació entre iguals. A Osona falta visió estratègica de quin ha de ser el futur de la comarca.

El govern sempre ha intentat mantenir un equilibri, atorgant delegacions a una i altra ciutat, per fer veure que no necessàriament hi havia d’haver una capital

El pes de Vic i Osona a la Catalunya Central