Que cada vegada hi hagi feines més qualificades, i ben pagades, i feines més precàries, i mal remunerades, genera exclusió per la banda baixa. El moment és delicat

Pixabay Donar les gràcies a la cloenda d'actes, des de la gala d'Eurovisió fins al lliurament dels Jocs Florals, és un maldecap. Tothom vol picar l'ullet als seus i els discursos, sovint, acaben sent redundants. Una vegada als Premis de la Cambra d'Osona tots els guardonats, micro en mà, feien un petit discurs i acabaven donant les gràcies a l'equip humà de l'empresa. Aquesta expressió, equip humà, la repetia tothom qui pujava a l'escenari. Potser per això un empresari descregut -la gent descreguda sempre és interessant- em va fer notar que tots els premiats devien ser molt afortunats perquè hi havia algun dia que ell quan a primera hora del matí arribava a la nau i veia el seu equip humà del que tenia ganes era de posar-se el pijama i tornar-se a ficar al llit. Lògicament, el seu comentari era una exageració volguda. Ell també valorava els seus, però posava el focus en un tema interessant: el de les persones. No el dels treballadors, sinó el de les persones. Perquè a les empreses, encara que tinguin treballadors, en realitat hi treballen persones. I ara mateix una preocupació transversal és, precisament, la de trobar persones per treballar. No hi ha electricistes, costa que surtin pintors, falten informàtics i escassegen els comercials. La irrupció de la intel·ligència artificial, a més, farà que el mercat laboral requereixi nous perfils. A la llista de llocs de treball vacants, deliberadament incompleta, s'hi hauran d'afegir feines que, avui, encara no existeixen. Caldrà preparar-se. Per això que avui hi hagi feina i també hi hagi atur sembla una contradicció, però és un desajust del sistema. Els sous potser no són els adequats, les condicions laborals no són les millors i els currículums formatius no són els que es necessiten. Aquesta escletxa, si els perfils requerits en un futur no casen amb els perfils formats per a un futur, segurament s'eixamplarà. El moment és delicat. Hi haurà feines molt qualificades, i ben pagades, i feines molt precàries, i mal remunerades. La desigualtat, un problema present, serà, també, un problema futur. Amb els canvis propulsats per la digitalització és possible -dic possible- que perdi pes la indústria, que alguns serveis desapareguin i que l'estat del benestar sigui més fràgil. El sector públic, endeutat, difícilment podrà continuar injectant combustible al motor de la recuperació com s'ha fet fins ara per sortir del sotrac de la pandèmia. Aquest no és un bon escenari perquè generarà dues velocitats i, per tant, exclusió per la banda baixa. Quan això passa els subsidis públics, la xarxa familiar i l'economia informal acostumen a ser les tristes alternatives. Per aquest motiu identificar ara quins són els sectors econòmics de futur i sobretot crear les condicions perquè es puguin desenvolupar és important. Com serà la comarca d'Osona a deu anys vista, en un horitzó de creixement demogràfic impulsat, entre d'altres, pel desdoblament de l'R-3, dependrà en gran part de quins sectors siguin els predominants. Que tinguin valor afegit i que, per tant, requereixin perfils qualificats pot ser una aposta guanyadora amb l'as de la UVic-UCC sobre el tauler per crear equips de persones adequats a les necessitats de les empreses. I perquè l'empresari que seia al meu costat a l'acte de la Cambra quan cada matí vegi l'equip humà no tingui motius per pensar que el que hauria de fer és posar-se el pijama i tornar-se a ficar al llit. Tot i que potser no li faltés raó.

Que cada vegada hi hagi feines més qualificades, i ben pagades, i feines més precàries, i mal remunerades, genera exclusió per la banda baixa. El moment és delicat

El pijama