Després de l’anunci que l’actual alcaldessa es presentarà a les eleccions al capdavant d’Aliança Catalana, les urnes serviran com a plebiscit per saber si els vilatans n’aproven la gestió o bé si estan tips de la seva manera de fer

Les eleccions fan mandra. Tal com estan plantejades són un exercici de suposada democràcia per triar qui serà el següent governador civil català al servei d’Espanya. Un gestor que creurà i obeirà una constitució i unes lleis castellanes, que ens donen el mateix marge de maniobra que un rosegador atrapat en una ratera. Segurament per això aquell personatge gris disfressat de persona seriosa, que va aplaudir amb les orelles que ens apliquessin l’article 155, i que tot just nomenar-lo com a ministre de Sanitat ja ens va aclaparar la pandèmia, és el més ben situat per les enquestes a l’hora de guanyar les eleccions. I si no acabem de creure en nosaltres mateixos, en desobeir tant com sigui possible un estat que només ens vol per masegar-nos i extreure’ns tants recursos com puguin, deu ser que ja ens mereixem que mediocres com el tal Illa ens governi. Al contrari del que faig en eleccions espanyoles, aquest cop sí que aniré a votar. Amb la mateixa il·lusió que quan vaig al dentista o em conviden a un casament. Però hi aniré perquè encara que ja pago els meus impostos, i per tant em podria queixar de l’acció de govern encara que no votés, considero que a diferència de l’altre, Catalunya sí que és el meu país. Pels ripollesos serà molt més interessant que no a la resta del territori. Haurem d’estar amatents als resultats al nostre poble. Després de l’anunci que l’actual alcaldessa s’hi presentarà al capdavant d’Aliança Catalana, les urnes serviran com a plebiscit per saber si els vilatans n’aproven la gestió o bé si estan tips de la seva manera de fer. Un mal resultat de Sílvia Orriols a Ripoll seria determinant perquè l’oposició s’animés a fer la moció de censura que des de fa nou mesos està esgrimint. En canvi, si les adhesions que obté dels ripollesos són significatives, potser serà hora de canviar un modus operandi dels partits convencionals que per ara ha consistit a fiscalitzar la seva tasca de forma constant, per començar a pensar com ho faran perquè la davallada d’unes polítiques del qui dia passa any empeny que havia marcat els últims mandats no s’accentuï de cara a les municipals de 2027. També caldrà veure com entoma Orriols el repte en cas que obtingui representació al Parlament. Inicialment, vol compaginar-ho i decidir al cap d’un temps si és factible aquest desdoblament de funcions. L’experiència prèvia de Jordi Munell com a diputat i alcalde alhora no va acabar de funcionar, i per això la mateixa líder d’Aliança Catalana havia afirmat que no aniria per aquest camí que ara vol recórrer. Per ara –deixant de banda una obsessió amb la immigració musulmana que ha mantingut intacta– ha crescut políticament gràcies a l’experiència dirigint el consistori. Poca gent hauria apostat fa un any que ocuparia aquest càrrec. Menystenir-la va ser un error. Ara tampoc sembla que hagi de ser molt transcendent al Parlament català. Però que ningú cregui que el fet de silenciar-la en determinats mitjans de comunicació sigui el remei màgic per anul·lar-la. Per si no ens n’havíem adonat estem a 2024, i la gent passa més temps mirant-se xarxes socials que no pas la tele tal com la coneixíem. I allà s’hi mou com peix a l’aigua.

Després de l’anunci que l’actual alcaldessa es presentarà a les eleccions al capdavant d’Aliança Catalana, les urnes serviran com a plebiscit per saber si els vilatans n’aproven la gestió o bé si estan tips de la seva manera de fer

El plebiscit ripollès