Quan érem petits, la nostra passió era fer dringar i comptar en veu alta les anelles aferrades a la muralla

Era una vesprada suau i l’aire albirava primavera. Per una estona em vaig fer petit d’edat realitzant el ritual que en aquell temps fèiem sovint els nens de Vic, de calça curta i mitjons fins a genoll. La nostra passió era anar a tocar les anelles aferrades a la muralla i que servien per lligar les vaques, els vedells i altres animals en dies del mercat de bestiar. Com ens agradava fer-les dringar i comptar-les en veu alta! Mentre realitzàvem aquest afer apareixia indefectiblement un conegut personatge, alcohòlic crònic, que voltava per l’indret tot el sant dia atret pel so del ferro, que el trastocava encara més. Amb uns ulls desorbitats ens perseguia cridant desaforadament: “Podrits! Com hi ha món”. El nostre joc era arrencar a córrer rambla avall fins a la riera i sense que ens pogués encalçar. Una senyora que passava i ens coneixia va dir-nos: “Ai, quins trapelles! Sou una bona patuleia”. Ens agradava la muralla, hi havia poc trànsit rodat i la gent encara hi passejava sovint i més quan els olorosos rosers florits penjaven per sobre muralla. Deien que les pedres eren molt antigues i el nom medieval dels Montcada no apareixia mai. En canvi ens explicaven amb tota mena de detalls que a la torre, precisament del Portalet, la Mare de Déu es va aparèixer al pare Claret mentre resava. Això sí que em va impactar i en passar per sota de la torre vinga resar perquè un dia se m’aparegués a mi. No vaig tenir èxit! Quan nevava era la baixada ideal per patinar amb fustes i carretons, fer guerra amb boles de neu i per un munt de pintors un escenari perfecte per a un quadre autènticament vigatà i que segurament aniria penjat a alguna casa tradicional de la ciutat. Un dia passejant amb l’alcalde Ramon Montanyà vaig comprovar que també, secretament, li agradava fer dringar les anelles aferrades a la muralla i volia que es conservessin. Enamorat de les teieres de l’arquitecte Pericas, forjades per en Picallimas, argumentava que s’havien de restaurar i, si calia, fer-ne alguna de nova a fi que complissin la funció d’il·luminar, electrificades, tota la muralla. Ara hi posaria llum solar. Ah! I el seu etern desig perquè s’hi plantessin alguns xiprers, inspirant-se en la seva estimada Toscana. Cal una intervenció urgent al Portalet de Vic i fer que esdevingui un recorregut històric interessant, cuidat i de pas agradable. El rei Pere el Cerimoniós, enterrat a Poblet, és anomenat Pere IV d’Aragó i Pere III segons la dinastia de Catalunya-Aragó. Hi ha molts monuments i carrers a Catalunya que porten el nom del rei Pere IV, un dels més llargs és al Poble Nou de Barcelona. Fa anys que es manté la confusió dinàstica com passava abans a la muralla de Vic atribuïda a Pere IV i ara ja en diem de Pere III. El rei Pere va ordenar reforçar les estructures medievals de la muralla del segle XII, que encerclava el conjunt urbà en tres nuclis ben definits: la senyoria dels Montcada, els dominis episcopals i la plaça del Mercadal. Al segle XVIII s’enderrocà part de la muralla i els espais alliberats originaren les rambles, una joia vigatana, i que en forma de circumferència lliga la ciutat antiga seguint el curs primitiu de la muralla. Caram! Sí que eren importants els Montcada? Vaig exclamar en veure les seves tombes al claustre del monestir de Santes Creus. I em contestà el guia: “És clar, foren uns dels fundadors del monestir”. Sí! Una gran dinastia de la noblesa catalana es va anar perpetuant des de l’any 1000 amb nombroses possessions i participant, fins i tot, en l’expansió dels territoris deixats per l’islam a l’anomenada Catalunya Nova. Els dominis episcopals vigatans a la Catalunya Vella no van canviar gaire en aquell temps, tot i que part de la noblesa volia apropiar-se de les seves rendes col·locant fills al capítol de la Catedral i més quan els levites, homes de confiança i soldats al servei episcopal, van abandonar el bisbe. Això l’obligà a pactar novament amb la poderosa família dels Montcada, establerta per herència al castell edificat sobre un temple romà mig enderrocat, i amb poder per legislar la part jussana de la ciutat. Una llarga història de lluites, acords i conflictes interns, alguns molt cruels, en defensa de la propietat, dominis i mercats. En les treves hi guanyava la imaginació artística, tal com podem observar en un antic capitell del claustre de la catedral de Vic on un cavaller, ben protegit per l’escut dels Montcada, lluita contra un centaure. El nom de Portalet fa referència a l’entrada petita de la muralla. L’Ajuntament de Vic va aprovar l’any 1980 que el passeig emmurallat es digués, encertadament, rambla dels Montcada.

Quan érem petits, la nostra passió era fer dringar i comptar en veu alta les anelles aferrades a la muralla

El Portalet de Vic