Ens volien vendre la normalitat d'un govern de tots i ens hem acabat topant amb una Catalunya pensada amb una 'ñ' gegant

No sé si és senyal d’alguna cosa, però faig una lletra il·legible, de metge –per cert, enhorabona al doctor Bayés per la Medalla d’Or de la Ciutat de Vic–. És una grafia contínua i aplanada, allargassada. Però al marge de la lletra, escriure és exposar-se. Avui m’exposo convençut que tocaré la tecla adequada.

El català és l’ànima de Catalunya. Aquests dies la dreta espanyola ha fet ostentació de la seva incapacitat per respectar la diferència i s’ha tornat a equivocar perquè les llengües no van contra res ni contra ningú. Són els homes i les dones els que expressen intolerància i mesquinesa. No hi ha llengües de primera ni de segona, l’oficialitat del català a Europa no va contra el castellà. Voler agredir la llengua forma part del fil roig que explica la seva indignitat: el PP prefereix l’espasa del Cid Campeador que un llibre, que un mot… que la paraula fraternitat o la idea del respecte.

No és cap llegenda. L’arquitecte Antoni Gaudí va ser detingut per parlar català. Espanya s’ha passat la vida empresonant paraules, síl·labes, sons i expressions, pel sol fet de pensar en català. A l’Espanya política li costa massa entendre que Catalunya és el país de Pau Casals, l’home que parlava de pau, de convivència i de respecte a l’ONU, a tot arreu i davant de tothom. Que els populars hagin mogut cel i terra perquè Europa tanqués la porta a la nostra llengua és una vergonya més dels pares de l’“a por ellos”, dels nets del franquisme i dels autors del nefast 155 i de l’espoli de les obres d’art de Sixena.

Negar la llengua és negar-nos. Quina mena de democràcia és la que nega i no respecta? Que el PP és el partit nacionalista espanyol és una evidència, però ja haurien de saber que, per ser, no els cal anar sempre contra Catalunya i, menys encara, contra el català, que és un patrimoni europeu tan important, tan digne i tan respectable com ho són totes les altres llengües. Estem en aquestes, però que quedi escrit: en la discussió de l’oficialitat del català a Europa, oi tant que ens en sortirem.

Llàstima, però, que simultàniament el president de Catalunya, Salvador Illa, se n’hagi anat fins al Japó per tornar-se a equivocar, lligant la imatge de Catalunya a la lletra ñ i a un vestit de farbalans. La Generalitat no ha tingut cap altra ocurrència que tramar Catalunya a la lletra ñ, que és la grafia que representa l’España que sistemàticament –i tossuda– ha perseguit la nostra llengua. La Generalitat s’equivoca en el pitjor moment. La feina del govern és exactament la contrària: és ara que s’ha de reivindicar la ny, quan el català pateix la pressió del castellà i l’estrès provocat per les derivades de la globalitat.

Ens volien vendre la normalitat d’un govern de tots i ens hem acabat topant amb una Catalunya pensada amb una ñ gegant. President, siguem clars, deixeu-vos de frivolitats i de lletres enyes. No hi ha cap nació del món que s’immoli. Feu el favor de penjar els farbalans a l’armari i prou desnacionalitzar Catalunya. I, naturalment, el català s’ha de defensar sempre i a tot arreu.