Que trist pensar en totes les primeres vegades quotidianes que li han robat al pare

Estic a la cuina amb la vista concentrada en un plat de verdures per bullir i noto el frec d’un animaló entre les cames. Com que no tenim ni gats ni gossos, em sorprenc durant un segon i de seguida m’adono que deu ser el meu fill. Esclar que és ell. Però és que és la primera vegada que noto aquesta sensació: un nen que encara no camina i que tria les meves cames per jugar a passar pels racons més estrets. Intento congelar el moment, aquesta imatge que associo tant al vincle maternal ves a saber per què, suposo que és el clixé del cadell que no desempara la mare. Que trist pensar en totes les primeres vegades quotidianes que li han robat al pare Tenir un fill convalida cinc cursos d’això que avui en diuen mindfulness, que no és res més que dedicar plena atenció a les coses importants. Un nadó és el Sant Grial del mindfulness. Com que no et dona l’opció de desconcentrar-te, suposa un entrenament dels sentits brutal per aprendre a fixar-te en els detalls. Per això ets conscient del munt de primeres vegades que et brinda un nen. Durant una colla d’anys n’hi ha centenars, n’hi ha cada dia. A vegades ens podem permetre el luxe de ni fixar-nos-hi. O d’oblidar-ho de seguida. Ves a saber a quina edat escrivia el seu nom. O quan per fi va anar sol al cinema. Amb els meus tres germans fem broma quan celebrem un aniversari perquè la nostra mare ha establert dues hores de naixement estàndard (les 10 del matí i les 3 de la tarda) i ens les va intercanviant a l’atzar. D’adult costa molt viure primeres vegades. La comoditat ens empeny a fer-nos la vida plana, petita i monòtona. Per emocions ja tenim el Movistar+. Però en canvi descobrir una nova afició o un nou plat és un xut d’energia difícil d’igualar. Per això viatgem. I per això llegim. La cultura és una de les poques activitats fàcils, individuals i gratuïtes que et permet gaudir de centenars de primeres vegades. També és veritat que, quan són indesitjades, totes les primeres vegades són una tortura suprema, un cim majúscul. El primer Nadal sense algú estimat, la primera enemistat, el primer fracàs laboral. Per això diuen que el dol requereix un any, com a mínim: es tracta de superar totes les primeres vegades. L’1 d’octubre vaig creuar-me amb la parella de Jordi Cuixart que duia el seu fill en braços. Aquell dia, el president d’Òmnium explicava en una entrevista a l’Ara que la seva dona li reservava primeres vegades amb el nen. Per exemple, tastar la xocolata per primer cop a la vida. Que bonic, i alhora que trist pensar en totes les primeres vegades quotidianes i insubstancials que li han robat al pare. Que a còpia de rutina no ens n’oblidem: aviat farà el primer any de presó dels Jordis. Laura Serra

Que trist pensar en totes les primeres vegades quotidianes que li han robat al pare

El primer any