Sovint es diu que no hi ha diners. No és veritat. El que no hi ha és diners per a tot. Però de diners n’hi ha. I es tracta de prioritzar. Això, precisament, és fer política

No tot és el que sembla i el que sembla no és el que és, perquè moltes vegades hi ha menys del que es veu, però existeix més del que sembla. Aquesta frase no vol dir res. Només és un exemple, volgudament caricaturitzat, del que sovint és la retòrica política: una juxtaposició de conceptes que, encadenats, no tenen cap significat. Però la política, en realitat, en té molt de significat. Un exemple: la Generalitat aquesta setmana ha posat diners sobre la taula per construir els nous edificis de les escoles de Santa Eulàlia de Riuprimer i de Perafita. Aquesta decisió, que pot semblar menor, és transcendent. Sovint es diu que no hi ha diners. No és veritat. El que no hi ha és diners per a tot. Però de diners n’hi ha. I es tracta de prioritzar. Això, precisament, és fer política. Invertir en una escola no és fer-ho en totxos, sinó en educació. I l’educació, en una lògica de llarg termini, és una palanca de canvi. De la mateixa manera que també ho és la cultura. Cal mirar-s’ho així sempre, però especialment ara que a l’horitzó s’hi endevina tempesta. Per això a les portes d’un hivern que els que en saben jutgen que serà complicat em ve al cap una pel·li de La Patellière i Dellaporte, ‘El millor està per venir’, que dona un missatge optimista en una situació límit (malaltia) i la contraposo a una frase de Macron, ‘El pitjor està per arribar’, que dona un missatge pessimista en una situació límit (guerra). És la mostra que en moments foscos el cine potser il·lumina més que la política. I el cine és cultura i la cultura és educació. Per això, que s’inverteixi en escoles -i no només en el continent, sinó també en el contingut- és una notícia excel·lent. L’escola és un espai ple d’experiències col·lectives on es viu la primera transició de l’àmbit familiar cap al món real. Aquest, encara que sigui invisible, també és un aprenentatge: sempre és millor esforçar-se per créixer que no pas conformar-se en fer-se gran. Perquè, encara que ho sembli, no és el mateix.

Sovint es diu que no hi ha diners. No és veritat. El que no hi ha és diners per a tot. Però de diners n’hi ha. I es tracta de prioritzar. Això, precisament, és fer política

El que sembla no és el que és