Tinc una mare sensacional, presumida i discreta, valenta i positiva. Tinc una mare que val un imperi i que es desviu per nosaltres. Tinc una mare que és un regal.

Tornant de les nostres vacances a casa, ma mare ens va acompanyar uns dies a Boston. A la nostra normalitat. A les seves vacances a prop nostre. M’agrada tenir-la a prop, veure com els caps de setmana es lleva i fa els exercicis tipus ioga que no pot acabar d’assolir del tot perquè la nostra gosseta li llepa la cara; m’agrada tornar de la feina i que ella m’expliqui, sense gairebé punts i comes, tot el munt de coses que ha fet per tal de facilitar-me el dia a dia, malgrat que li hagi repetit fins a la sacietat que no cal que faci ni menjars, ni maquinades; m’agrada quan, després de sopar, totes dues mirem una sèrie còmica i ella explota en rialles per la tonteria més tonta que el protagonista acaba de dir; m’agrada quan m’explica detalls de la vida dels nostres amics i familiars, que jo tinc tan lluny i ella tan a la vora; m’agrada quan ens abracem entre badalls i em fa un petó de bona nit; m’agrada observar-la quan surto de casa de puntetes, a les 6 de la matinada, i ella encara dorm, amb la gosseta embolcallada al seu costat. La mare, aquesta àvia que els meus fills no han pogut gaudir tant com voldria, i que els infla de menjars dels de tota la vida, somriures que no s’acaben mai, i ordres poc convincents. Ma mare, que m’escolta i que jo escolto, que comencem temes sense acabar-ne pràcticament cap, que ens coneixem les mirades, la manera de pensar i la manera de dir, i ens entenem i critiquem a parts iguals, sabent que cap sortirà del tot vencedora, ni del tot perdedora. I passegem agafades de la mà, mentre li ensenyo els meus voltants, i ella els fotografia sense parar, per tal de mostrar-los cofoia a les amigues, que la contesten tot seguit, malgrat la diferència horària, amb un “Que maco!”, “Disfruta!”, “Un petó!”, mentre ella, satisfeta, somriu amb melangia a una pantalla curulla de missatges i d’imatges i recontesta les respostes, fins a fer un diàleg infinit entre unes i altres. Tinc una mare sensacional, presumida i discreta, valenta i positiva. Tinc una mare que val un imperi i que es desviu per nosaltres. Tinc una mare que és un regal.

Tinc una mare sensacional, presumida i discreta, valenta i positiva. Tinc una mare que val un imperi i que es desviu per nosaltres. Tinc una mare que és un regal.

El regal de la mare