N'he conegut uns quants d'aquests, dirigits per persones grises, egoistes i poc empàtiques

Els regnes de taifes eren els petits regnes en els quals es va dividir el gran califat de Còrdova allà al segle XI. Taifa vol dir bàndol, costat, i quan es diu que alguna cosa sembla un regne de taifes volem dir que cadascú va pel seu compte. No vull pas fer una classe d’història i, per tant, aterro en l’actualitat. Al llarg de la meva vida professional, n’he trobat tot sovint, són habituals en grans organitzacions, tant públiques com privades. Les grans organitzacions per a un millor funcionament solen estar dividides en departaments o àrees que tenen el seu cap o director i personal que treballa en l’àrea per portar a terme els seus objectius. Funcionen de forma individual i els batejo regne de taifes perquè tot sovint els qui els dirigeixen sembla que no tinguin clar que formen part d’una organització més gran. Una de les seves característiques és la mida, són petits en el context de l’organització. Entre els regnes de taifes hi ha poca o molt poca comunicació i, per tant, encara que podrien, no comparteixen, ans al contrari, competeixen. Aquests regnes sovint estan dirigits per persones que els controlen fins a l’obsessió, que en general mai sumen (perquè llavors ja no serien regnes de taifes) i tendeixen a posar bastons a les rodes a qualsevol que vulgui introduir-hi un petit canvi o avenç. Els o les qui els dirigeixen solen ser conservadors, poc brillants i immobilistes, i no permeten que res pertorbi la seva zona de control, enfrontant-se sovint de forma diplomàtica amb les/els que encapçalen els altres regnes de taifes. Dins del petit regne són els reis o reines, es creuen importants i fan valer el seu poder fent i desfent. Se sustenten en aquell espai, lloc i moment, i quan cauen, quan arriba aquest moment, desapareixen, deixen de ser, perquè ells no són per elles o ells mateixos, són pel lloc que ocupen i com gairebé tot a la vida no s’adonen que és de forma provisional. Jo n’he conegut uns quants, d’aquests regnes, normalment dirigits per persones grises, força mediocres, egoistes i poc empàtiques, perquè si fossin d’altra manera no serien caps d’un regne de taifes, en serien d’un gran regne, però les seves pobres capacitats els impedeixen accedir a quelcom millor. Com he dit jo n’he conegut uns quants i si vosaltres hi penseu probablement també us en vindrà algun al cap.

N'he conegut uns quants d'aquests, dirigits per persones grises, egoistes i poc empàtiques

El regne de taifes