El repte de ‘construir’ el Lluçanès
La tasca de la Mancomunitat i el futur Consell Comarcal del Lluçanès han estat els eixos centrals del cicle d’entrevistes que ha publicat El 9 Nou entre els mesos d’abril i octubre i que ha inclòs representants polítics de sis dels vuit municipis que formen la comarca. Entre els principals temes que s’han posat sobre la taula hi ha el model de comarca, els serveis que s’oferiran, les relacions amb el Consell Comarcal d’Osona, el futur del Consorci del Lluçanès i quina ha de ser la vinculació amb els municipis que històricament han estat del Lluçanès però que van dir “no” a la comarca.
Va encetar el cicle Ramon Padrós, alcalde de Sant Martí d’Albars i president de la Mancomunitat del Lluçanès, seguit de Montse Boladeres, primera tinent d’alcalde de Prats i vicepresidenta primera tant de la Mancomunitat com del Consorci del Lluçanès; Jordi Bruch, alcalde de Prats i president del Consorci; Toni Prat, alcalde d’Alpens; Joan Compta, alcalde de Perafita; Glòria Colom, alcaldessa de Lluçà; i Gil Salvans, alcalde d’Olost. Han declinat la invitació de participar-hi els alcaldes d’Oristà i Sobremunt.
Els representants municipals entrevistats coincideixen en la necessitat de construir una comarca adaptada a les particularitats i singularitats del territori, amb una gestió propera i, alhora, àgil i eficient. En general, valoren positivament els serveis que ja s’han posat en marxa amb la Mancomunitat del Lluçanès, com per exemple el d’arquitecte i el d’enginyer per als ajuntaments.
També creuen que la constitució de la comarca no implicarà trencar les relacions amb el Consell Comarcal d’Osona. Per aquest motiu, almenys en una primera fase, bona part dels grans serveis es continuaran prestant com fins ara, com és el cas de la gestió de la recollida i el tractament de residus.
El que sí que suposarà la constitució del Consell Comarcal del Lluçanès, prevista per després de les eleccions municipals de l’any que ve, és la separació administrativa dels municipis que han configurat històricament el Lluçanès. És a dir, Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Martí d’Albars i Sobremunt formaran part del Consell Comarcal del Lluçanès, mentre que Sant Boi de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès i Sant Bartomeu del Grau continuaran al Consell Comarcal d’Osona –i Sant Feliu Sasserra, al del Bages i Merlès, al del Berguedà–. Quedarà el Consorci del Lluçanès, tot i que sembla que la voluntat és que acabi dissolent-se. Els alcaldes són partidaris d’explorar la possibilitat d’establir acords i convenis amb els municipis que no formaran part del Consell Comarcal del Lluçanès però que estiguin interessats en els serveis que ofereixi. Esperen que, si es fa una bona feina i es consolida una bona dinàmica de col·laboració, a llarg termini els municipis que ara en queden al marge es plantegin incorporar-se a la comarca. En aquest sentit, els agradaria una comarca que integri tots els municipis.
Malgrat les diferències que hi ha hagut en els últims anys i els alts i baixos que ha viscut el procés, els representants municipals entrevistats també han destacat el bon clima de relació que hi ha actualment entre els ajuntaments, així com la voluntat compartida de mantenir i enfortir els vincles entre els municipis del territori. En aquest escenari, també caldrà veure com acaba la consulta d’Olost, un municipi que fins ara ha participat activament en la Mancomunitat del Lluçanès però que va votar iniciar els tràmits per sortir de la comarca.