La gent del Rif demana justícia i uns drets que se’ls neguen. La gent del Rif veu que ningú fa res per la seva terra. Els conviden a marxar, a travessar l’Estret a la intempèrie.

Pueblo blanco. / Las puertas están cerradas. / (Un grillo ondula su cinta sonora.) / El farol se va con la estrella / y la estrella / se va con el cauce. / Pueblo blanco. / (Gira la veleta del mundo.) Federico García Lorca. Per què el vent del Rif m’ha fet recordar aquest poema? Quantes voltes que ha donat el penell del món, Federico. N’ha donat tantes que en maleïm moltes. Volem saber en quina cuneta et van colgar, perquè ressonin a prop teu…