El secret del futbol
Aquests dies, quan la tardor devora el poc que queda d’estiu, tot torna a començar: els petits a col·le, els grans a la feina i la pilota a rodar. Aquesta rentré cada any la retrata el suplement de futbol que es curra Laia Miralpeix. Les 24 pàgines d’EL 9 Futbol que amb el concurs d’un munt de fotògrafs es van publicar divendres a EL 9 NOU sempre són una joia.
S’hi entretenen els que hi juguen i ens hi capbussem els que hi havíem jugat; uns hi descobreixen rivals i altres hi recuperem vells coneguts. De fet, amb els que un dia vam ser companys al Manlleu i que avui som amics conservem un grup de WhatsApp. Com que els temps canvien, i les prioritats també, el nom del grup ja no fa referència a la pilota, sinó a la gastronomia. No es diu El club de futbol, sinó El club del tec. Ens serveix per organitzar, menys sovint del que voldríem, alguna farra. Quan la fem no ens estem de res. Ho toquem tot: el Barça, la política, les últimes separacions i sempre rebobinem la cinta de la memòria per rescatar els nostres partits mítics.
Recordem com ens les fotíem amb els bessons Puig de l’OAR, amb el Ros de Santa Eugènia, amb en Parcet de Roda, amb en Juvanteny del Corcó o amb en Lluís de Taradell. De petits ens miràvem de reüll als camps de futbol i de joves, a la barra de Keeper. Per això, ara, de grans, faig un salt enrere en el temps quan a El 9 futbol retrobo a la presidència del Vic Ignasi Puig, amb qui havíem guanyat les 24 hores de futbol sala; descobreixo a la banqueta del Centelles Xevi Melero, amb qui havíem compartit vestidor al juvenil del Manlleu, i veig com a míster del Camprodon Xenxo Granados, extrem del Ripoll que sempre corria més que tots.
Per això, el dia que toqui cimera d’El club del tec segur que coincidirem que, encara que quan jugàvem ens semblés que guanyar era fer més gols que l’adversari, ara sabem que la victòria és haver teixit llaços d’amistat prou ferms com per continuar-nos reconeixent més de 30 anys després.
Aquest és el secret del futbol.