En Lluís, en Joan i en Queló van a la seva, tenen nou o deu anys, no veuen res, ni la blavor del cel ni el despuntar del verd ni els degotalls de les branques de l'arbre nu crescut a la marguera

El record fa olor de molsa, de suro, de guix, i em fa pujar un no sé què que m’estireganya la pell, que em dona esgarrifança. I això que ja en fa molts, d’anys. Era…

Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't