Hi ha moments en què la vida és com un rellotge de sorra que s’escapa pels dits. Voldries parar el temps, però penses que és molt difícil o fins i tot impossible aturar-lo

Hi ha moments en què la vida és com un rellotge de sorra que s’escapa pels dits. Voldries parar el temps, però penses que és molt difícil o fins i tot impossible aturar-lo. No veus la manera de tombar la inèrcia. És aquell moment en què necessites un recés, un lloc tranquil per descansar i recuperar-te, del mal temps o del desgast d’activitats. Però sempre apareix aquell pensament que et diu que ja ho faràs, que, com el rellotge de sorra, ara no pots parar. Que tens temps suficient i que ja vindrà el moment idoni per fer una pausa, per carregar-te d’energia una altra vegada. Llavors, t’adones que ja l’has tingut, aquest recés, fa quatre dies que has fet vacances, per desconnectar de la rutina setmanal. Però resulta que en fa dos que has tornat a l’agitació diària, a les mil coses a fer, quan només tens temps per atendre’n unes quantes alhora, i ja tornes a estar esgotat i tornes a necessitar fer un recés. I sembla impossible que puguis continuar, però com que ja visualitzes les pròximes vacances, vas tirant amb la càrrega que vas acumulant. En definitiva, un desastre que no deixa gaudir dels moments efímers que tots gaudim cada dia quan estem, per exemple, caminant al costat d’un rierol. Aquí hi podem observar petites concentracions d’insectes voladors. Un de sol passa desapercebut, massa atrafegats o poca atenció. Si apareixen certa quantitat d’individus, et pares a mirar. Ja estàs fent un recés, d’un instant, ja estàs sortint de les teves cabòries. Potser són les efímeres, un fascinant grup d’insectes que pertanyen a l’ordre dels Efemeròpters, derivat del grec ephemeros, que significa de ‘curta duració’ o ‘passatger’. El seu breu període de vida adulta, que sol durar hores o pocs dies, té un paper crucial en els ecosistemes aquàtics i terrestres, i ha fascinat al llarg del temps molts observadors. La seva vida és efímera comparada amb la nostra. Tot i això, poden ser un mestre a tenir en compte per la gestió que fan de la seva vida, perquè no perden el temps mentre estan atrafegats portant a terme les seves funcions, ens poden ensenyar a viure dins la incertesa de la seva vida efímera com un recés. Perquè l’atenció plena és possible i viable a cada instant. Posem, per exemple, l’atenció davant una pantalla, que ens absorbeix llargues estones i la prioritzem a coses que passen al nostre costat. Això és atenció plena, que podem posar en pràctica en altres circumstàncies, per estar atents al que passa i poder aprofitar a cada instant alguna cosa. Portar l’atenció a l’entorn que ens envolta, per interactuar amb el paisatge, aguantar una estona la mirada fixa a la natura, observar-ne els moviments que hi apareixen. Evitar la distracció d’allò a què no poses l’atenció, transformar la mirada i les raons que acompanyen l’observació de manera constructiva, per evitar la corrosió dels mals pensaments, que gaudeixis de l’equilibri perquè és benefici l’harmonia i et mantinguis en el recés sense adonar-te’n.

Hi ha moments en què la vida és com un rellotge de sorra que s’escapa pels dits. Voldries parar el temps, però penses que és molt difícil o fins i tot impossible aturar-lo

El so de caminar | Recés efímer