“No veiem les coses com són, sinó com som”, diu un proverbi àrab

A l’estiu el camí es fa lent, els passos freguen el terra perquè es tornen pesats, la calor sufocant desconnecta del trajecte, només hi ha ganes d’arribar a cobert, de fugir del sol que incansable escalfa de valent. Llavors inesperadament apareix un refugi climàtic, el camí passa pel mig del bosc, sota els arbres la calor ja no és tan asfixiant, fins i tot la brisa que hi circula sembla més fresca. Deu haver ajudat les pluges d’aquesta primavera, que han fet créixer el sotabosc i en manté una lleugera humitat. I protegit en un refugi climàtic ben natural, dels que no gasta més energia de la indispensable per mantenir un equilibri ambiental òptim, m’assereno. Gràcies a aquest contrast m’adono que m’agrada aquesta sensació de calor extrema, que no te la pots treure de sobre, la que fa que a casa estigui tot a les fosques a ple dia per suportar-la. M’agrada, com també m’apassiona el fred intens de l’hivern, quan em porten a descobrir llocs, moltes vegades amagats del camí, on trobes un refugi que et fa veure la calorada com una cosa natural, un fet necessari per madurar els fruits plens d’energia. Aquest refugi climàtic són els arbres, els rierols i rius que portin aigua o fins i tot la muntanya que fa ombra a la caminada de la tarda. “No veiem les coses com són, sinó com som”, diu un proverbi àrab. Això sí, depèn de com som veurem com és el refugi. Si som urbanites el veurem com una construcció arquitectònica bàsica per protegir persones. Si som caminadors, un espai on descansar, localitzat en punts remots. Però si som bèl·lics, una estructura de protecció per a persones contra possibles bombardeigs enemics. I l’oposat, els que recerquen el camí interior, un espai on trobar-se a si mateixos per viure en pau. Però en tots és un punt de protecció per continuar endavant. Aquí afegim ara els nostres pensaments pel sistema climàtic, el conjunt d’interaccions entre l’atmosfera i la terra, tenint com a motor el sol per determinar el clima d’ara i aquí. Ens és del tot indispensable que puguem trobar refugis climàtics per parar i gaudir per un instant. Perquè el temps viscut no ha d’existir per patir inclemències constantment sinó per mostrar-nos pinzellades d’una pau i alegria interior en cada instant. Les característiques més naturals del nostre estat quotidià, encara que vivim en un cercle ple de contrastos. En conclusió, ens toca viure en un lloc de canvis constants de clima, on sembla que els extrems fan acte de presència més del que seria esperat. Per tant, és imprescindible planificar les rutes a seguir per anar-hi trobant refugis que facin gaudir de l’instant d’acolliment i dels moments passats de patiment, per continuar endavant amb més energia i sobretot l’alegria interior suficient per trobar el següent refugi. I qui sap si gràcies a aquests refugis algú pugui alliberar-se d’aquest món més o menys desafortunat, il·luminant la seva ment per veure les coses tal com són.

“No veiem les coses com són, sinó com som”, diu un proverbi àrab

El so de caminar | Refugi climàtic