La Plana de Vic és un d’aquests paisatges únics, catalogat per la Generalitat de Catalunya i caracteritzat per ser una important plana d’alt valor agrícola; un mosaic agroforestal divers, i una xarxa de masies, pobles i algunes ciutats més grans, que formen tot un entramat complex de relacions en contínua interacció

El paisatge d’un lloc té quelcom de màgic i especial. És fruit d’anys d’història, ens dona personalitat i identitat. Però és molt més encara. Els nostres paisatges, o el que anomenem territori, ens presta un munt de serveis indispensables per a la vida. És a dir, que el paisatge no és només com un decorat, com una fotografia plana en una dimensió. En els paisatges interaccionen gran quantitat de fluxos energètics i processos que fan possible l’existència de moltes espècies, entre les quals nosaltres. Ens proveeixen de coses tan bàsiques i fonamentals per a la vida com l’aigua, l’aire o l’aliment. Serveis que no es poden quantificar en diners, però són indispensables. La Plana de Vic és un d’aquests paisatges únics, catalogat per la Generalitat de Catalunya i caracteritzat per ser una important plana d’alt valor agrícola; un mosaic agroforestal divers, i una xarxa de masies, pobles i algunes ciutats més grans, que formen tot un entramat complex de relacions en contínua interacció.

Les dinàmiques de creixement dels últims anys estan amenaçant la integritat d’aquest valuós paisatge agroforestal. Tots els estudis realitzats alerten que el creixement de les zones urbanes i industrials ha tendit a realitzar-se en forma de taca d’oli, escampant-se per tota la plana, amb creixements residencials de baixa densitat. Els plans urbanístics s’han considerat com una eina de finançament municipal, en lloc de veure en la planificació territorial una disciplina perfecta per construir les ciutats del futur: compactes, amb petit comerç, reduint la mobilitat, la despesa energètica o la contaminació. Així, en una petita plana ocupada per una trentena de municipis, sense cap mena de coordinació urbanística ni fiscal, cada ajuntament ha anat fent la seva. Ningú vol carregar-se la Plana de Vic, però cada ajuntament ha fet el seu pessic; més gran o més petit… Un polígon, una variant, una nova urbanització… La mobilitat en vehicle privat no para de créixer, i així també la contaminació de l’aire. Curiosament, fruit d’aquest model d’urbanització i del model d’intensificació ramadera ens estem quedant sense aigua, sense terra fèrtil i sense aire sa. Tot allò que la natura ens havia regalat i que en el futur ens pot costar caríssim.

Els pobles creixen, perden personalitat i es desdibuixen… La Plana de Vic, a poc a poc, va perdent la seva fesomia i la seva personalitat… Ens trobem en el llindar en què caldrà que decidim si les bases i el patrimoni agrícola han de seguir existint o han d’esdevenir residuals. Sabent que si no decidim res, la inèrcia ens porta a la fragmentació, pèrdua i marginalitat dels espais agraris. Per això la plataforma Per Una Plana Viva! fa temps que treballa fent xarxa entre entitats del territori (veïnals, ecologistes, excursionistes, pageses, juvenils…) per proposar un model territorial diferent per la Plana de Vic. Un model basat en la protecció de la terra fèrtil, que ha de servir per limitar el creixement de la trama urbana. Les propostes d’aplicació de la llei d’espais agraris, l’Agència per la Pagesia d’Osona o un pla estratègic per coordinar els municipis de la Plana de Vic són idees molt interessants que poden capgirar les dinàmiques actuals. Plantejaments pel bé comú a llarg termini, que són la bandera d’un ampli moviment que sí que té un projecte clar i proactiu per al territori.

Malauradament, la baixa rendibilitat econòmica dels terrenys agrícoles propicia que massa sovint apareguin com bolets activitats econòmiques de tot tipus, desvinculades i fins i tot contradictòries amb els usos agraris de les finques. Aquest és un altre greu problema a la Plana de Vic. Com hem sabut aquests dies… un macrofestival de Nadal es vol instal·lar en una finca rústica de Folgueroles. Sap greu que aquesta mena d’activitats es pretenguin fer sobre sòl agrícola d’alt valor i a tocar d’un espai natural protegit. Trien un espai bonic i idíl·lic com a reclam, com si fos un decorat, per fer-hi una activitat que el malmet. Es tracta d’un model d’oci caducat, amb exemples terribles al Pirineu o a la Costa Brava, que capgira la percepció del que és o hauria de ser el sòl agrari. Solen ser iniciatives privades que volen maximitzar guanys a curt termini beneficiant a uns pocs; i ni tan sols ajuden a valoritzar el territori, sinó que en degraden i devaluen les funcions. Tancar els visitants dins d’un recinte on se’ls dona tots els serveis tampoc facilita que la gent conegui el poble i es doni vida al comerç local. En canvi els veïns de Folgueroles o Tavèrnoles hauran de conviure durant un mes amb les molèsties d’aglomeracions i un trànsit desmesurat per les dimensions d’aquests pobles i les seves infraestructures. El volum de mobilitat que es pretén generar sembla una broma quan ens omplim la boca que “sobren els motius” per lluitar contra el canvi climàtic.

Aquest projecte està totalment sobredimensionat i fora de lloc i xoca frontalment amb els valors inherents al paisatge de la Plana de Vic. Valors que des de la plataforma Per Una Plana Viva! tant reivindiquem. Són projectes com aquest els que representen la cultura del no, perquè amb la seva activitat degraden i impedeixen les funcions vitals del nostre paisatge. Per molt que ens vulguin vendre el contrari.
Per això, celebrem el sentit comú de l’Ajuntament de Folgueroles a l’hora de denegar els permisos, perquè l’administració ha de posar límits. No tot s’hi val en els espais agrícoles o naturals; i això ha de servir per a altres casos.