Fundarà i animarà el Diari de Vic (1930-1934), col·laborarà en diversos periòdics d’àmbit nacional, participarà en la reorganització d’Acció Catalana i dinamitzarà el nou Partit Catalanista Republicà, que va guanyar les eleccions municipals de Vic el 12 d’abril de 1931, s’acostarà al separatisme i serà al nucli dirigent del Partit Nacionalista Català (1932)

Avui dia San Mayol és un petit poble de seixanta-tres habitants al partit de Tres Arroyos, ubicat al sud de la província de Buenos Aires, la capital de l’Argentina. Una illa habitada enmig de la planúria pampeana que està a sis-cents quilòmetres de la capital federal, malgrat que en depèn administrativament. La població va néixer a redós de l’estació ferroviària que els Ferrocarriles del Sur hi van establir a començaments del segle passat. S’inaugurà el primer d’octubre de 1907 en uns terrenys propietat de Felip Mayol de Senillosa, que també hi tenia una colònia agrària. Aquest terratinent era membre d’una família de naviliers de Mataró que s’havien establert en terres argentines a mitjans del segle XIX. Durant molts anys, va ser un lloc actiu ja que la producció agropecuària de la zona havia de ser traslladada al port de Buenos Aires per a l’exportació. La prosperitat viatjava a través dels rails fins que la companyia ferroviària que explotava la línia va decidir tancar-la. El poble, que havia arribat a tenir uns tres-cents habitants, va començar a perdre població fins arribar a la situació actual. El nom de la població fa referència a la família que el va fundar, els Mayol de Senillosa, però també a un sant francès del qual aquests catalans trasplantats a l’Argentina van tenir notícia en un dels nombrosos viatges que van fer a França, un costum molt estès entre la burgesia argentina de l’època. Es tractava de Mayol de Cluny (910-994), abat d’aquest famós monestir francès, fill de Foguer, un poderós noble provençal de qui va heretar títols i riquesa, i un dels renovadors de l’Església catòlica del segle X. En qualsevol cas, una figura prominent de l’alta edat mitjana europea. PRIMER VIATGE A L’ARGENTINA Francesc Maria Masferrer i Arsinda Mayol de Cramer, filla de Felip Mayol de Senillosa, es van conèixer a Barcelona, a finals de l’any 1918. Masferrer, un prometedor advocat que freqüentava els ambients de l’alta societat barcelonina, era amic del pare d’Arsinda, amb qui coincidia sovint a les festes que organitzava el marquès de Puerto Nuevo. La primera reunió entre els dos joves es va produir a la festa d’aniversari de Felip Mayol, a partir de la qual les trobades foren més sovintejades, fins al punt que, passats uns mesos, Masferrer sol·licità al seu amic poder-se casar amb Arsinda, una petició que fou rebutjada perquè, tot i l’amistat, el pare considerava que l’advocat vigatà no disposava del patrimoni ni de la posició que es mereixia la seva filla. Malgrat tot, Francesc Maria i Arsinda continuaren la relació d’amagat i es casaren a Barcelona el dia 21 d’abril de 1919. Només assistí a la cerimònia, que va celebrar el canonge Jaume Collell, un reduït grup d’amics íntims de la parella. S’instal·laren a Barcelona, en un pis del número 616 de l’avinguda Diagonal. L’any 1920 va néixer Maria Eugènia, el primer fill del matrimoni, i es traslladaren a viure al número 7 del Passeig de Gràcia, al mateix immoble on havien viscut els pares d’Arsinda, amb qui Masferrer s’havia reconciliat, mentre sojornaren a Barcelona abans de tornar a l’Argentina. Fou en aquella època que Masferrer començà a interessar-se per la política i s’apropà al catalanisme. La Gran Guerra Mundial havia acabat i a Barcelona els conflictes socials suraven per tot arreu. Membre del Col·legi d’Advocats de Barcelona, entra en contacte amb Manuel Carrasco i Formiguera, un jove lletrat barceloní, militant de la Joventut Nacionalista de La Lliga i regidor de l’Ajuntament, amb el qual fundarà l’agost del 1921 el setmanari nacionalista L’Estevet, una publicació que es va fer famosa per les campanyes contra Francesc Cambó, a qui acusaven de col·laboracionisme espanyol, i que fou tancada durant el cop d’estat de Primo de Rivera, el 1923. En aquella conjuntura, Masferrer esdevindrà un ferm partidari de superar el marc polític en què es movia el catalanisme conservador i iniciarà un procés de radicalització que el portarà a participar en la Conferència Nacional Catalana (1922), a partir de la qual naixerà Acció Catalana, un partit polític nacionalista del qual també formarà part Ramon d’Abadal i de Vinyals, antic diputat de La Lliga i prestigiós historiador de Vic. L’any 1923, en plena repressió primoriverista, va néixer el segon fill de Masferrer, Francesc. Per tal d’allunyar-se de la pressió de les autoritats de la dictadura, l’advocat vigatà va decidir instal·lar-se a Panissers, una finca de les Guilleries que pertanyia a la seva família. Durant el 1924, un grup de militants d’Acció Catalana, encapçalats per Lluís Nicolau d’Olwer, decidiren crear una organització militar clandestina, la Societat d’Estudis Militars, que efectuarà els exercicis pràctics a Vallcastanyadell, una finca propera a Panissers que també era propietat de Masferrer. Quan el 1925 foren descobertes les activitats d’aquest grup armat, i per tal d’eludir la persecució policial a la qual fou sotmès, Masferrer, juntament amb Arsinda i els seus dos fills, es traslladaren a l’Argentina. Els Masferrer Mayol arribaren a Buenos Aires el dia 25 de setembre de 1925 a bord del vaixell Córdoba i s’hostatjaren provisionalment en una casa del carrer Canning de la capital argentina, per traslladar-se més tard a la finca pampeana de Las Piedras, que pertanyia a la família Mayol, on van viure fins a començaments del 1926, moment en què van decidir tornar a Catalunya. DE VIC A SAN MAYOL Francesc Maria Masferrer va tornar a Catalunya perquè la causa que les autoritats judicials havien obert contra ell per la qüestió de la Societat d’Estudis Militars havia estat sobreseguda per manca de proves. Aquesta vegada, abandonà el seu domicili de Barcelona i s’instal·là al Palau Masferrer de Vic, que havia rebut en herència després d’un llarg litigi. Tanmateix, la mort del seu sogre, el 21 de novembre de 1926, que cedirà bona part del seu patrimoni a la seva esposa Arsinda, l’obligarà a traslladar-se sovint a San Mayol, on hi havia el gruix de les propietats que havien heretat. Així doncs, Masferrer farà nombrosos viatges a l’Argentina entre el 1926 i el 1933, quan s’hi establirà definitivament. Sigui com sigui, en aquests anys portarà a terme una incansable activitat política i periodística. Fundarà i animarà el Diari de Vic (1930-1934), col·laborarà en diversos periòdics d’àmbit nacional, participarà en la reorganització d’Acció Catalana i dinamitzarà el nou Partit Catalanista Republicà, que va guanyar les eleccions municipals de Vic el 12 d’abril de 1931, s’acostarà al separatisme i serà al nucli dirigent del Partit Nacionalista Català (1932). L’inici de la guerra d’Espanya va fer que Masferrer deixés de viatjar a Catalunya, com tenia previst fer. Contràriament, es dedicarà a col·laborar en totes aquelles activitats que portaven a terme els catalans de l’Argentina. Ajudarà a crear la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, una associació de caràcter religiós i benèfic amb seu a Buenos Aires, i es va fer soci del Casal de Catalunya de la capital argentina, en la revista del qual va col·laborar sovint. La victòria, el 1939, de les tropes de Franco va fer que Masferrer perdés la possibilitat de retornar a Catalunya, ja que el nou règim el considerava un enemic. Les seves propietats foren expropiades i al Palau Masferrer s’hi instal·là una caserna de la Guàrdia Civil. Ell mateix fou declarat fora de la llei. Tanmateix, tres anys abans un grup de milicians anarquistes havien incendiat la seva casa de Panissers. Sabent-se un exiliat, Masferrer s’ocuparà de la família, de l’administració de les seves terres i de les classes a l’Instituto Libre de Estudios Superiores i al Casal de Catalunya, on oferia conferències de dret, filosofia, literatura i humanitats. El 1944, els Masferrer Mayol deixaran el pis del carrer Esmeralda de Buenos Aires on havien viscut des que arribaren de Catalunya i es traslladaren al carrer Ayacucho, tot i que passaven llargues temporades a San Mayol, on disposaven des del 1938 d’una casa que batejaren amb el nom de Ma Llar. DE LA ‘ESQUINA CATALANA’ AL RETORN Durant aquella època, Masferrer, a qui els mayoleros anomenaven “Paco Masferrer”, va fer edificar el que es coneix amb el nom de la esquina catalana, això és un conjunt de cases de dos pisos que s’alcen en un racó del poble i que recorden les edificacions d’una colònia tèxtil de les tantes que hi ha a Catalunya, però que en el context de la planúria pampeana esdevenen una curiositat que ha fet que sigui un dels elements patrimonials protegits d’aquesta petita localitat. Aquest racó català a l’Argentina, que nombrosos turistes visiten avui en dia en les seves incursions per la Pampa, es divulga a través dels podcasts que elaboren des de San Mayol Cristina Goicoechea i Javier Campo, un programa que s’anomena Planta Urbana s/n. Per la seva part, l’estudiós local Ezequiel Lanza és l’encarregat de cuidar i estudiar el llegat català, i també el de les altres comunitats nacionals que van forjar aquest territori. El 1950, quinze anys després del seu darrer viatge a Catalunya, Francesc Maria Masferrer i la seva dona, Arsinda Mayol, tornaren a Vic. El règim franquista els havia restituït els béns i els va permetre circular lliurement per Espanya. La intervenció d’alguns amics seus que tenien influències prop de determinats alts càrrecs del règim i, sobretot, les gestions que va fer el marit de la seva germana Encarnació, casada amb un dels antics caps del carlisme català, van facilitar les coses. L’estada fou curta, i no s’hostatjaren a Vic sinó a Sant Hilari Sacalm, prop de la finca de Panissers. Adjutori Huix, el vell xofer i secretari que havien contractat l’any 1930, havia estat l’encarregat de curar els béns i els interessos de Masferrer a Osona durant la seva absència. El matrimoni va fer dos viatges més a Vic, l’un el 1952 i l’altre el 1953, quan Masferrer ja estava malalt de càncer. Tornaren a l’Hotel Suís de Sant Hilari i visitaren les propietats de Panissers i del Bosc del Quer. Fou el darrer viatge de Francesc Maria Masferrer: va morir a Buenos Aires el 1954 a l’edat de 65 anys i fou enterrat al Cementerio Central de la capital federal de la República Argentina. A San Mayol hi restarà el que fou el seu somni català, la casa Ma Llar i les edificacions de la famosa esquina catalana. A Vic, un dels edificis més emblemàtics de la ciutat: el Palau Masferrer.

El somni argentí de Francesc Maria Masferrer