De la crisi energètica no ens en salvaran els economistes, sinó els filòsofs. És una manera de dir que hem de modificar la mirada. No buscar noves respostes, sinó canviar les velles preguntes. Però, per fer-ho, cal ser valents. Si no els fets sempre són més febles que els axiomes

Fa uns anys un gos es va estimbar per un cingle a Tavertet i els Bombers, per rescatar-lo, van mobilitzar el Grae, un grup del cos especialitzat en rescats, però qui va fer la notícia al diari es va fer un embolic i, en comptes d'explicar que havien mobilitzat els membres del Grae, va dir que els que s'havien desplegat eren els de Gaes. Al Grae fan rescats; a Gaes venen 'sonotones'. I el gos, lògicament, no era sord. Però, a vegades, els canvis petits són grans. Me'n vaig fer càrrec el dia que per la ràdio volien explicar que hi havia organismes internacionals que feien passos per abolir la lapidació, però en comptes de la lapidació parlaven de la depilació. Un tema pelut, sí. Com pelut, també, és encarar correctament la transició energètica. Cada cop existeix més consciència que cal fer accions, però sovint ens conformem amb les petites i ens espanten les grans. Costa trobar el punt d'equilibri. I, a vegades, aquest punt potser no existeix. Situar-se a mig camí del sí i el no és més còmode, però no és ni això ni allò. Si ha de ser blanc o negre el gris no serveix. Això és una mica el que passa amb la instal·lació de parcs solars. Vivim instal·lats en una mena de dissonància cognitiva: no coincideix el que diem amb el que fem. Ara un nou projecte de parc solar ha posat en alerta el Consell Comarcal d’Osona i els ajuntaments de Torelló, Manlleu, Folgueroles, l’Esquirol i les Masies de Roda torna a posar el tema sobre la taula. Caldrà veure com es resol. Lògicament no pot ser un campi qui pugui. El sòl té un valor, el paisatge és un actiu i conservar també és invertir. És així. Però estar-hi, alhora, a favor i en contra és fàcil d'explicar i difícil d'entendre. Com passava amb el Grae i el Gaes o amb la lapidació i la depilació sembla que canviï poc, però canvia molt. Amb les instal·lacions solars, i perquè els canvis culturals també volen temps, segurament és bo començar pel principi -teulades, naus, polígons, terrenys erms...-, però caldrà arribar al final perquè les necessitats són les que són. Aquestes necessitats, i això cal tenir-ho present, en comptes de ser més potser han de ser menys perquè, com explica Serge Latouche, un dels pares de la teoria del decreixement, d'aquesta crisi no ens en salvaran els economistes, sinó els filòsofs. Que és una manera intel·ligent de dir que hem de canviar la mirada. No buscar noves respostes, sinó canviar les velles preguntes. Però, per fer-ho, cal ser valents. Si no els fets sempre són més febles que els axiomes.

De la crisi energètica no ens en salvaran els economistes, sinó els filòsofs. És una manera de dir que hem de modificar la mirada. No buscar noves respostes, sinó canviar les velles preguntes. Però, per fer-ho, cal ser valents. Si no els fets sempre són més febles que els axiomes

El ‘sonotone’