Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

‘El Ter’ i el Ter

Manlleu s’explica pel Ter de la mateixa manera que ‘El Ter’ explica Manlleu. Un article amb motiu del 25è aniversari de la revista municipal

El Ter ressegueix Manlleu en un tram de riu sense meandres que deixa el poble a mà esquerra per esmunyir-se cap a les Masies de Roda passada la Devesa. Aquest gir, explicat pel geòleg francès Marcel Chevalier, trenca la lògica trajectòria nord-sud per desviar-ne el curs cap a llevant. És curiós que aquest fet singular es produeixi en un municipi plural, on les monges tenen història i els hermanos arrelament, on les sardanes mostren salut i el flamenc vitalitat i on el que ahir era una fàbrica de cables diuen que demà serà una factoria d’helicòpters. De tot això, durant l’últim quart de segle n’ha parlat El Ter, que explica Manlleu de la mateixa manera que Manlleu s’explica pel Ter.

I és que la industrialització, testimoniada pel Museu del Ter, és el segell de Manlleu. La ciutat no seria com és sense el seu passat fabril i encara que hagi cronificat problemes també ha de ser capaç de desenvolupar capacitats si l’esperit emprenedor, hereu de la tradició industrial, es manté viu. Com viva es manté, després de 25 anys, la revista El Ter, refundada l’any 1996 per un equip liderat per Jaume Collell del qual vaig tenir l’honor de formar part. Collell, ja ho he dit altres vegades, segurament és el periodista amb més talent que he conegut mai. Tots els que formàvem part d’aquella redacció inicial -Emili Jané, Mariona Casas, Susanna Méndez, Marc Riera, Montse Pujol…- vam aprendre d’ell sense que ell sabés que ensenyava perquè els mestres sovint no són els que donen respostes, sinó els que fan preguntes. I fent-nos preguntes vam descobrir que allò que tot pot ser veritat o mentida en realitat és mentida. La veritat existeix: són els fets.

Aquests fets es poden explicar per molts canals. Per això la refundació d’El Ter, que ja havia tingut dues etapes anteriors (1897 -1901 i 1934 i 1936) i que va obrir l’actual recollint el testimoni del Manlleu Publicació, no era un objectiu en si mateix sinó la conseqüència d’una reflexió. Aleshores, quan la paraula Internet encara era una entel·lèquia a Manlleu va haver-hi mirada llarga per entendre que tenia més sentit que la bandera de l’actualitat, lligada a la immediatesa, l’alcés Ràdio Manlleu i que es reservés per al paper la missió digestiva. Per això tenia lògica passar d’un setmanari local a un mensual amb vocació supramunicipal: el Ter té 208 quilòmetres, és el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre i des que neix a Ulldeter fins que mor al peu del Mongrí creua el Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès i el Baix Empordà.

Un llarg viatge, el del Ter, com també llarg ja és el d’El Ter, una finestra des d’on mirar-se el món i, alhora, també un mirall on veure-s’hi reflectit. Per això continua essent important que existeixi El Ter –és una llàstima que només sigui amb una periodicitat semestral- perquè encara que avui les identitats siguin electives, i es configurin més per l’afinitat de gustos que pel lloc de naixement o residència, existeix un univers simbòlic que dona sentit a una comunitat. I això és el que expliquen el Ter i El Ter. Preservem el Ter i conservem El Ter.

(Article publicat a l’extra de Nadal 2021 de la revista ‘El Ter’ de Manlleu)

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Està d’acord que a França no deixin jugar Djokovic a Roland Garros si no està vacunat?

En aquesta enquesta han votat 186 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.