Que les empreses no trobin personal i, en canvi, l'atur a Osona no baixi del 8% és decebedor. Segur que no hi ha una única explicació, però caldria posar-hi el focus. És un fracàs

Quan estudiàvem periodisme, una carrera que després ens van dir que era un grau i que en realitat potser és un ofici, hi havia una assignatura de compaginació. Consistia, explicat pel broc gros, a distribuir textos, fotografies i anuncis sobre un full en blanc. Per fer-ho, utilitzàvem el tipòmetre, una mena de regle carregat de números per calcular columnes, mesurar lletres i encertar interlineats amb l'objectiu de dibuixar maquetes que, l'endemà, es convertien en pàgines impreses al quiosc. Això, que era tot un món, mai ens va servir de res. La informàtica ja havia desembarcat a les redaccions: els ordinadors substituïen les màquines d'escriure, les pàgines no s’imaginaven en paper, sinó que es maquetaven en pantalla i el tipòmetre passava d'instrument necessari a objecte inútil. La feina anava per davant dels plans d'estudis. La professió havia avançat a la universitat. El que havíem après no ens servia. Aquesta història condueix a una conclusió: avui ens convé més saber aprendre que acumular saber. D'aprendre, de fet, s'ha de fer contínuament. En moltes feines ara es produeixen canvis propulsats per l'impacte de la digitalització. Per adaptar-s'hi la formació és clau. Els plans d'estudis no poden anar per darrere de les necessitats de les empreses. A vegades sembla que sigui així. Les dades del mercat laboral a Osona, que divendres publicava EL 9 NOU, plantegen interrogants. Que superat el sotrac de la pandèmia l’economia es mogui és una bona notícia. A Osona s’ofereixen més llocs de treball que mai, però, en canvi, no baixa l'atur. La taxa s'ha estabilitzat al voltant del 8%. És difícil d'explicar i encara més d'entendre que les empreses no trobin personal, que creixi l'oferta de llocs de treball i que no baixi l'atur. Segur que no hi ha una única explicació, però, en aquest punt, caldria posar-hi el focus. Perquè és un fracàs. Que organitzacions empresarials, sindicats i analistes coincideixin a assenyalar que la taxa del 8% d’atur gairebé és estructural resulta decebedor. L'economia és com un pèndol. Combina períodes d'expansió amb d'altres de contracció. En èpoques de creixement l'atur s'ha de reduir de forma més significativa. Si no el sistema no funciona. Els subsidis públics, la xarxa familiar o l’economia informal solen ser les tristes alternatives. Més que entretenir-se a descriure el què el que caldria és buscar el perquè. I solucionar-ho. Que algú vulgui treballar i no ho faci perquè la retribució econòmica és insuficient, les condicions laborals són inadequades o la qualificació exigida és inabastable, o per les tres hipòtesis alhora, resulta frustrant. La diferència entre el que seria un atur estructural assumible, que la majoria d'economistes xifren a l'entorn del 4%, i el d'Osona, que és del 8%, comporta uns costos econòmics i explica uns problemes socials que delaten una mala política i resten competitivitat a la comarca. I aquí seria injust assenyalar només com a responsables les persones en situació d'atur, perquè també hi té responsabilitat, i molta, qui comanda el sistema. És la síndrome del tipòmetre.

Que les empreses no trobin personal i, en canvi, l'atur a Osona no baixi del 8% és decebedor. Segur que no hi ha una única explicació, però caldria posar-hi el focus. És un fracàs

La síndrome del tipòmetre