Vaig pensar que a Madrid potser ens passaria alguna cosa a l'estil de recriminar-nos que parléssim català, però no els importava un cogombre

L’últim cap de setmana vaig passar tres dies a Madrid, amb una calor de por, més que aquí. Anant cap allà, amb la família, vaig pensar que potser ens passaria alguna cosa i em donaria una idea per fer aquesta columna, tipus denúncia d’aquestes que de tant en tant surten a Twitter: “Estava parlant en català amb la meva dona en un taxi a Madrid i el taxista va parar el cotxe i ens va fer fora al·legant que al seu taxi es parlava en cristià, no en dialecte catalufo!” Però no, els madrilenys amb els quals ens vam comunicar els importava un cogombre com parlàvem entre nosaltres. L’únic problema que vaig tenir va ser que a la dotzena de bars i restaurants que vaig visitar, a cap ni un vaig poder prendre un carajillo de conyac. A cap ni un, de debò, tenien conyac. Hi deu haver alguna explicació a aquest misteri? El viatge, perfecte amb l’AVE, fins a la tornada, a l’estació de Sants de Barcelona, a l’hora d’agafar el tren cap a Vic, el nostre. Procedent de l’Hospitalet, a Sants, allà mateix com qui diu, havia d’arribar a les 19.31. Va arribar mitja hora tard, a les 20.00. Algú va donar alguna explicació a les desenes de viatgers que esperàvem? Cap. Tres dies abans, l’AVE on anàvem va arribar a Madrid amb un quart d’hora de retard per culpa d’un altre tren. Per megafonia, un senyor, somicant, no va parar de disculpar-se implorant perdó i que qui volgués podia reclamar els diners. Ja a dins del tren de Vic, per megafonia ens van anar anunciant la propera parada i recomanant que si a l’estació havíem de travessar la via, abans miréssim bé a esquerra i dreta per assegurar-nos que no venia cap altre tren. Tot en dues llengües, però de la mitja hora perduda a Sants, res de res. Tot d’una el tren va quedar aturat una estona en un descampat. Què passa? Alguna informació? Cap. Dues hores de Barcelona a Vic. Tot això que dic ja se sap, però com que feia anys que no pujava en aquest tren, m’han vingut ganes d’explicar-ho per confirmar que no hi ha solució. O anem en cotxe propi o en bus.

Vaig pensar que a Madrid potser ens passaria alguna cosa a l'estil de recriminar-nos que parléssim català, però no els importava un cogombre

Opinió | El tren nostre