El vell Silè
Nietzsche va recuperar la llegenda de la mitologia grega que explica que el rei Mides va perseguir durant temps el vell Silè, un home lleig, bevedor i conegut per la seva gran saviesa. Quan el va aconseguir capturar i el va tenir cara a cara, li va demanar: “Què és el millor per als humans?” Al principi el vell savi es resistia a respondre’l sabent que al seu interlocutor no li agradaria saber la resposta, però finalment li va acabar dient: “El millor per a un home seria no haver nascut i, en segon lloc –tenint en compte que ja no hi ha solució per al primer–, seria morir-se aviat.”
Avui la saviesa de Silè és més actual que mai. Sento converses pessimistes de joves o entrevistes a personatges coneguts que es plantegen no tenir fills per no portar-los a un món abocat a les guerres, al canvi climàtic, a la precarietat, a les desigualtats socials, a l’ansietat constant i a l’odi. Les estadístiques ens diuen que cada cop tenim menys fills. Sigui per això o per la precarietat laboral, les dificultats per emancipar-se o perquè tenir fills ha deixat de ser una obligació social, la natalitat a Osona ha caigut gairebé a la meitat en dues dècades (l’any passat van néixer 1.132 nadons, el 2008 van ser 2.057).
Portar una nova vida al món és necessàriament una cosa bona? Rotundament, sí. Silè només tenia en compte tot allò que podem perdre pel fet d’haver nascut, però s’oblidava de tot el que podem guanyar.
Potser Mides va fer la pregunta equivocada. Al vell Silè li hauríem de demanar: “Què fem, ara que som aquí, perquè valgui la pena haver nascut?”