La desigualtat és la llavor de la inestabilitat social, i la inestabilitat social crea tensió, incivisme i violència, i fa revifar populismes

El passat dijous 28 d’octubre es va dur a terme el ple extraordinari de l’Ajuntament de Vic per a l’aprovació de les ordenances fiscals i dels pressupostos. Ambdós es van aprovar gràcies a la majoria absoluta del govern de la ciutat. El grup municipal d’ERC va votar en contra tant de les ordenances com dels pressupostos. A diferència de l’any passat, quan vam trobar punts de coincidència i projectes comuns que van permetre un vot favorable, enguany no ha estat possible. L’oposició a l’Ajuntament ha vingut criticant les decisions del govern a l’hora de determinar l’ús de les partides alliberades del romanent. Recordem que el govern espanyol va permetre als municipis emprar els seus romanents (els estalvis) per pal·liar les conseqüències econòmiques de la pandèmia. A ulls nostres, aquests estalvis no s’han utilitzat prioritàriament amb aquest objectiu i estem perdent l’oportunitat de transformar la ciutat per adaptar-la als problemes que arriben o que ja són aquí: la crisi energètica, la mancança de matèria primera i de productes, el canvi climàtic, les tensions socials... Per a nosaltres és evident que hi ha un Vic que pateix. El Vic de les dues velocitats és més present que mai. El Vic dels salaris baixos i dels pisos a 400.000 euros de compra o 800 euros de lloguer. El Vic dels cotxes elèctrics de 50.000 euros i de les bicicletes apedaçades de tercera mà als carrers. El Vic dels qui fan extraescolars i dels qui vaguen pels carrers. El Vic de les piscines i la gespa i els dels refugis climàtics a les places. El Vic de la manca d’equitat. Permeti’ns deixar de banda per un moment (i si el seu estómac li ho permet) les vitals i necessàries reflexions morals sobre el fet de veure com uns quants (molts!) no se’n surten tan bé com la resta. La desigualtat d’oportunitats la pateix una part de Vic; les seves conseqüències les patim tots. Perquè la desigualtat és la llavor de la inestabilitat social, i la inestabilitat crea tensió, incivisme i violència, i fa revifar els populismes. La desigualtat fa impossible la coexistència harmònica entre ciutadans que es respecten i que respecten les normes de convivència, i amenaça en darrera instància les institucions, els governs i la democràcia. El nostre grup municipal està fermament convençut que ara és l’hora de prendre les decisions que faran possible la lluita contra la manca d’equitat per evitar futurs escenaris com els descrits. Tenim la convicció que és possible canviar el rumb, hi som a temps. Però els pressupostos i les ordenances que ens han proposat des del govern no ho permetran. No hi veiem línies polítiques per a la reducció de la pobresa i la bretxa d’oportunitats, no hi veiem estratègia ni model de ciutat, més aviat un laissez-faire propi del sector de pensament més liberal. El lema del “Tot anirà bé” davant la pandèmia, aplicat ara a la gestió econòmica de l’administració pública. Però no s’enganyin, tot ha anat millor perquè tenim vacuna, perquè els governs han actuat (amb més o menys encert) i perquè la societat ha respectat normes i ha estat solidària. Per evitar un futur negre, caldran objectius clars, iniciatives públiques i molta solidaritat. Vol dir això que el govern no fa absolutament res en aquest sentit? Rotundament no. Es fan moltes coses, però no seran suficients. El nou pla del Remei està molt bé, però no n’hi ha prou. Ubicar una comissaria de la Guàrdia Urbana al Remei ajudarà, però no n’hi ha prou. El projecte INVIC per afavorir habitatge a preu digne és una bona idea, però no n’hi ha prou. El projecte Enxaneta d’acompanyament escolar és una excel·lent eina, però no n’hi ha prou. El carril bici de la ronda Camprodon és un pas endavant per la mobilitat sostenible, però no n’hi ha prou. No n’hi haurà prou perquè les previsions pressupostàries no ataquen amb valentia la font dels problemes socials i mediambientals que patim i patirem. Fa pocs dies del decés de l’alcalde de Vic Jacint Codina. Un alcalde que va prendre decisions valentes per afrontar problemes importants: el model Vic d’educació i la creació de la Universitat de Vic, entre d’altres. Dos projectes educatius que han transformat la nostra ciutat i l’han projectada arreu. Vic pot tornar a ser far del coneixement i la transformació social si prenem les decisions correctes. Ara, amb convicció i amb tota la determinació, som responsables de prendre el camí correcte.

La desigualtat és la llavor de la inestabilitat social, i la inestabilitat social crea tensió, incivisme i violència, i fa revifar populismes

El Vic present que no volem