Per a persones amb discapacitat física, trastorns cognitius, condicions de salut mental o malalties neurodegeneratives, la presència d'un gos pot afavorir processos tearpèutics

En una societat cada cop més tecnificada, pot semblar sorprenent que una de les eines més potents per millorar la salut i la qualitat de vida d’algunes persones sigui tan antiga i natural com la convivència amb un animal. Però és precisament aquesta simplicitat el que fa dels serveis assistits amb gossos un recurs terapèutic tan valuós, especialment dins l’àmbit de la teràpia ocupacional. La teràpia ocupacional, centrada a promoure l’autonomia i el benestar mitjançant activitats significatives, troba en el vincle humà-animal una eina amb un gran potencial. Els gossos, com a part d’intervencions dissenyades i dirigides per professionals, poden actuar com a elements facilitadors per estimular l’activitat física, la comunicació, la motivació i la participació. Per a persones amb discapacitat física, trastorns cognitius, condicions de salut mental o malalties neurodegeneratives, la presència d’un gos pot afavorir processos terapèutics que sovint són difícils d’abordar exclusivament des de la paraula o la tècnica. Diversos estudis han documentat beneficis d’aquest tipus d’intervencions: reducció de l’ansietat, millora de la coordinació motora, augment de la participació social i una major adhesió als tractaments. Però més enllà de les dades, hi ha vivències reals: mirades que s’il·luminen i gestos que recuperen sentit, gràcies a la presència amable i no jutjadora d’un gos entrenat per a aquest context. És en aquesta quotidianitat compartida on sovint emergeixen resultats significatius, fruit d’un entorn emocional segur i motivador. No es tracta de delegar funcions als animals, ni d’idealitzar-los. Es tracta de reconèixer que, dins un enfocament holístic i centrat en la persona, el vincle amb un gos pot facilitar processos, generar entorns segurs i afavorir la participació en activitats que tenen sentit per a l’individu. L’objectiu no és substituir cap intervenció professional, sinó complementar-les amb estratègies que considerin la dimensió emocional, relacional i vivencial de la cura. Els gossos no tenen la paraula, però sovint ajuden a trobar-la. No dirigeixen processos, però poden ser part activa d’un entorn terapèutic significatiu. Potser no transformen realitats per si sols, però sí que contribueixen –amb la seva presència i el vincle que generen– a fer més habitable el camí del canvi. I això, en el context de la cura, és una aportació que no hauríem de menystenir. Aquests serveis continuen tenint poca presència estable en els circuits públics de salut i benestar. Sovint depenen de projectes puntuals, de la voluntat de professionals motivats o d’entitats amb recursos limitats. Aquesta situació fa que moltes persones que podrien beneficiar-se d’aquest suport no hi tinguin accés. I això no només limita oportunitats terapèutiques, sinó que perpetua desigualtats en l’accés a recursos inclusius i innovadors. Els gossos, quan són seleccionats i formats amb cura, no només responen a ordres o participen en activitats estructurades, també ensenyen a esperar, a mirar amb atenció, a confiar. Aporten una forma de relació sense exigències, sense pressa, que pot ser especialment transformadora per a persones que han viscut processos de desconnexió, soledat o pèrdua de sentit. En aquest silenci compartit, sovint emergeixen noves formes de participar en la vida quotidiana. És moment de donar valor a les pràctiques innovadores fonamentades en l’evidència i reivindicar el paper de la teràpia ocupacional com a disciplina clau per a la inclusió. Cal formació específica, protocols clars, criteris ètics rigorosos i reconeixement institucional perquè aquestes intervencions deixin de ser excepcionals i esdevinguin accessibles per a tothom qui les pugui necessitar.

Per a persones amb discapacitat física, trastorns cognitius, condicions de salut mental o malalties neurodegeneratives, la presència d'un gos pot afavorir processos tearpèutics

El vincle humà-animal en la salut i el benestar