Eleccions al EUA
Situem-nos per un moment al segle XVIII, quan arreu del món regnaven reietons ganduls, depravats, cobejosos de més riquesa i de més territoris per aconseguir eixamplar la fortuna gràcies al treball de persones menystingudes com a humils vassalls. Testes coronades que es creien reis per mandat diví encara que tots, o personalment o per algun avantpassat, havien assolit el tron mitjançant guerres (on morien els altres) o amb conxorxes i assassinats. De cop, cap a finals d’aquell segle XVIII les colònies nord-americanes desafiaren el rei. Prou. Un prou que significà no sols la independència sinó també república i no monarquia, governants per eleccions sota responsabilitat i no per herència, sobirania popular i no un sobirà falsament diví, ser ciutadà no súbdit, igualtat de drets pel simple fet d’haver nascut, sense diferències, llibertat política, d’expressió, de religió… Principis continguts a la Declaració d’Independència de 1776 dels EUA. Principis que tretze anys després la Revolució Francesa consagrà en la famosa Declaració dels drets de l’home i del ciutadà.
No tot van ser flors i violes, com per exemple la guerra entre Nord (d’origen més humil) i Sud (d’origen ric), o el sufragi femení que va haver d’esperar (menys que a Europa), o l’abolició de la segregació racial que no fou real fins a finals del segle XX (i encara), etcètera. Però si els EUA al segle XVIII s’independitzaren com a república liberal, i al XIX van contribuir a expulsar Espanya d’Amèrica –“Amèrica per als americans”–, i al XX després de les dues guerres mundials van esdevenir la primera potència mundial, avui segle XXI segueixen en aquest rol, de manera que les eleccions de dimarts vinent dia 3 tenen una projecció que supera la nació americana. Pot ser interessant, doncs, assenyalar-ne alguns elements: 1) el primer mecanisme electoral són les primàries a cada estat: no es tracta de decisions de partit per elegir els candidats presidencials sinó de votacions populars dels majors de 18 anys, prèviament registrats; una variant de les primàries són els caucus: els inscrits, afiliats al partit, voten al final d’un llarg debat en una assemblea, sovint a mà alçada, i sobre diverses qüestions. 2) Celebrades les primàries i els caucus, es procedeix a la proclamació del candidat del partit en una magna convenció nacional, en la qual és presentat també el candidat a la vicepresidència i part del programa electoral. 3) La data de les eleccions, sempre la mateixa, fixada a la Constitució –“el primer dimarts després del primer dilluns”–, és tradicionalisme del segle XVIII: acabades les collites, abans de l’hivern (o sigui amb els camins encara transitables, sense neu ni fang), l’endemà de Tots Sants, després del mercat del diumenge. 4) Té dret a vot tothom major de 18 anys i que s’hagi inscrit prèviament (no cal a Dakota del Nord). 5) Guanyador: els votants no elegeixen directament el president dels EUA sinó un nombre de compromissaris a cada estat (segons el volum de la població), en total 538, xifra equivalent a la suma dels diputats (Cambra de Representants: 435) més els senadors (100) més el districte de Colúmbia on hi ha la capital, Washington (3). Tret de dues excepcions, els compromissaris de cada estat tenen el compromís de votar pel candidat guanyador al seu estat. Per ser proclamat vencedor s’ha d’arribar, doncs, a un mínim de 270 compromissaris favorables. 6) Per tant, és possible que guanyi el candidat amb menys vots en el conjunt dels EUA però més compromissaris estatals: així foren derrotats Al Gore i Hillary Clinton. 7) També la Constitució estableix la data en què els 538 compromissaris emeten formalment el seu vot i el remeten al Congrés: el primer dilluns després del tercer dimecres de desembre; enguany, el dia 14. El nou president és investit el 20 de gener.
Algunes altres consideracions: el 1951 per una esmena a la Constitució un president només pot repetir un mandat, o sigui pot governar un màxim de vuit anys; tot i afavorir el bipartidisme, sempre es presenten candidats per altres partits; el mateix dia també es voten altres càrrecs: un terç del Senat, tots els diputats, bona part dels governadors dels estats; les enquestes es poden publicar fins al darrer moment i durant el mateix dia de les eleccions es pot fer campanya; quan a la costa est ja es coneix l’escrutini, a la de l’oest i a Hawaii tot just es vota.
Ja es veu que el sistema electoral americà és un xic complicat, però funciona des de fa segles. Qui guanyarà el dia 3? “Predir és molt difícil, sobretot el futur”, va indicar el físic Niels Bohr amb ironia i realisme.