Molts independentistes diuen que els partits actuals no els representen

A la foguera de Sant Joan, el CDR de Vic va evidenciar, amb la imatge de la crema de tres ninots, de Junts, ERC i la CUP, que considera traïdors l’anomenat mandat de l’1 d’octubre. Entre altres raons, un cert desencís davant de l’horitzó allunyat de la independència per exemple, les picabaralles entre els socis de govern i entre aquests i els que els havien de donar suport han anat creant un clima de rebuig cap als partits polítics independentistes. Tanmateix aquests encara gaudeixen de les xarxes que el poder institucional els atorga i que els serveixen per a la satisfacció professional i personal d’una munió incommensurable de retribuïts des dels pressupostos públics. I és ben possible que encara rebin, una altra vegada, una munió de vots de fidels que volen sortir dels llims. Però si escoltem els amics que militen en les bases de l’independentisme, els CDR, els membres del Consells Locals per la República, els militants veterans de l’Assemblea Nacional o d’Òmnium Cultural o els del Procés Constituent, el discurs homogeni és que aquells partits polítics que avui estan al Parlament de Catalunya, però especialment els que formen govern, no els representen. Han renunciat al mandat de l’1 d’octubre que reivindiquen a la premsa alguns dels que, essent en el govern, no van pas executar. Hi ha, doncs, un estrany mapa davant de les properes eleccions municipals. D’una banda, Junts desafia ERC a veure qui guanya més alcaldies i amenaça pels pactes que, diuen, avui els avergonyeixen (Laura Borràs). ERC els recorda amb veu baixa que la Diputació de Barcelona és en mans de qui és pels seus vots. El Consell per la República (o el partit de Puigdemont?) hauria d’estar al marge de la picabaralla partidista, però ningú pot fer veure que Junts i el partit de Puigdemont o que el partit de Puigdemont i el Consell per la República... Em temo que soc incapaç de dibuixar-ne les fronteres. Es tracta d’un mapa la virtualitat del qual provoca dependència emocional. I les emocions són això, emocions; no es poden regular ni controlar. Jo, si aquesta disbauxa em causés malsons, exigiria a les entitats sobiranistes, a qui sigui que és la societat civil, que fins avui encara no han hagut d’enfrontar-se a l’exercici del poder, que no han hagut de demostrar com es compleix amb el mandat de l’1 d’octubre, que formalitzessin una llista única independentista amb un únic punt programàtic –el compliment del mandat de l’1 d’octubre– i cridaria a la ciutadania a no votar a cap dels partits polítics (ni a les seves marques blanques, de supermercat) que no han complert amb aquell mandat. El 52%, diuen, d’independentistes a les darreres eleccions atorgarien unes majories extraordinàries als ajuntaments de Catalunya. I amb aquests vots l’independentisme podria ocupar els consells comarcals, controlar i presidir la Diputació de Barcelona i la de Tarragona i la de Lleida i la de Girona i representar un contrapoder real i ferm a aquesta Generalitat que no va més enllà d’un autonomisme claudicant i submís, segons diuen. I em ve al cap que no he de seguir mai el meu somni i em quedaré aquí fins a la mort... estimo amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista dissortada pàtria. Vist el congrés a la búlgara de Junts i les bufetades, entre ells mateixos, posteriors, serà difícil pels honestos independentistes triar entre la convergència renovada i la radicalitat de saló que ha rebut el càstig dels pocs votants en el congrés. Les baralles virtuals (costa no veure-hi la guerra pel control dels càrrecs ben retribuïts) entre els dirigents d’aquest Junts, però per força, i els dirigents de l’esquerra que espera una mesa de negociació no ajudaran gaire a l’hora de decidir el vot per a l’alcaldia, independentista, del nostre (el de cadascú) poble. Tanmateix queda la renúncia absoluta a seguir en el manteniment d’aquesta farsa que és el mandat de l’1 d’octubre en boca dels que van participar en les eleccions convocades per Mariano Rajoy: no participar en unes eleccions que han de continuar justificant a aquells que no han complert el seu compromís.

Molts independentistes diuen que els partits actuals no els representen

Eleccions municipals sense partits