Els punts de vista diferents no són ‘mentida’. Una mentida és quelcom promogut amb intencionalitat de falsejar la realitat

Sovint em passa, i avui és un d’aquells dies, que se m’amunteguen el temes i em costa triar el que abordaré en l’article. Cada 15 dies és, per una banda, poc temps per dedicar a escriure i, per l’altre, massa temps. Massa coses succeeixen entre un article i el següent. Avui mateix, quan escric aquest article, és la vigília de l’inici del judici polític. Aquesta setmana hem viscut discursos, prejudicis i la manifestació de les fake news a Madrid; hem pogut seguir pels mitjans de comunicació el reguitzell de missatges del tot corromputs i distorsionats de la realitat, ben farcits de mentides, de tergiversacions i d’un immens cúmul d’insults, de faltes i de desqualificacions per part dels líders dels partits de l’extrema dreta espanyola. I heus aquí, en aquesta introducció de cafè, d’on sorgeixen –de nou– una pila de temes a tractar. Deixant a banda els que fan referència a la política, propis d’altres articles d’opinió, em quedo amb aquests; la paraula com a recurs, la mentida com estratègia i el lideratge bàrbar com a ideal. Anem a pams. Sobre la paraula, us proposo un exercici d’acord amb aquesta meva afirmació: “Elefant rosa.” Us demano que ara, en aquest moment, no penseu pas en un elefant rosa. I no, no podeu deixar de pensar en un elefant rosa, oi? Certament és impossible, ja que a la ment li és tremendament difícil de processar un contrari, de negar una afirmació o a l’inrevés. El seu procés passa primer per visualitzar el significat literari de la paraula i, després, d’anar-lo envoltant de records, d’emocions, de creences, de lògica, etc. fins que comprèn el significat finalment i això representa un esforç molt important, tant que, senzillament, algunes ments decideixen no fer-ho. Però alguns encara no us podeu treure del cap la imatge de l’elefant rosa del cap i això que us he demanant que “no hi penseu”. És que és el mateix efecte que s’aconsegueix quan algú, de forma reiterada i amb posat versemblant, discursa mentides i insults: la ment es queda amb elles i és incapaç de filtrar-les d’acord a cap lògica o anàlisi de cap mena. Simplement fixa la idea tal i com se li diu. La mentida pot ser o no ser una mentida. O sigui, la mentida és una mentida quan faig una afirmació que falta deliberadament a la veritat. A vegades, hom pot tenir interpretacions diferents d’una realitat, i els punts de vista són necessàriament diferents d’acord a la nostra posició vers el que veiem, físicament o intel·lectualment. Els punts de vista diferents no són mentida. Una mentida és quelcom promogut amb intencionalitat de falsejar la realitat. Hi ha una metàfora que explica que un matrimoni d’edat avançada mirava la casa dels veïns des de la finestra de casa seva. La dona del matrimoni criticava els veïns: “Has vist que bruta que tenen la roba estesa?” I així dia rere dia, burleta i reganyosa, ella criticava la roba bruta dels veïns fins que un dia va dir: “Goita, avui, per fi, tenen la roba estesa neta i blanca com la neu!” Llavors l’home del matrimoni li va respondre: “No és la roba la que era bruta. Aquest matí, ben d’hora, he netejat el vidre de la nostra finestra.” El lideratge pot prendre moltes formes. El lideratge pot ser natural: d’aquell qui és escollit per liderar. Pot ser ètic: del qui decideix liderar de forma responsable i equitativa. Pot ser un lideratge carismàtic: del que per mitjà de les seves accions fomenta que el segueixin. I, d’entre d’altres, el lideratge també pot ser autocràtic: del qui fa servir la força bruta, la por i el poder per arrossegar la gent, sovint uns contra altres, i que passa per sobre de les diferències, dels interessos d’altri i del que hi hagi pel camí. Un lideratge autoritari se sol reconèixer en aquell que fa veure “la palla en els ulls dels altres i no veu pas la biga en els seus”. Així, doncs, s’oculten les mancances, es menteix sobre les atrocitats comeses i es converteix les dels altres en pitjors, en més greus, en barbàries i fins hi tot, s’atreveix a jutjar-les. El lideratge arbitrari aplica una justícia que ni és distributiva ni és commutativa (Aristòtil). La primera exigeix responsabilitat; la segona, equitat, memòria i neutralitat. Aleshores, què és?... Veurem.

Els punts de vista diferents no són ‘mentida’. Una mentida és quelcom promogut amb intencionalitat de falsejar la realitat

Elefant de color rosa