Ells sí que saben com funciona
És probable que, tot i llegir aquest diari, desconeguis quants regidors té l’Ajuntament de Vic, o quants en té el del teu poble en concret. Penso que fins i tot és probable que ni tan sols sàpigues, amb seguretat, cada quan se celebra un ple municipal. És més. A mesura que anem refinant el grau de concreció sobre com funciona la política institucional municipal, segurament només aquelles persones que s’hi dediquen, s’hi han dedicat o ho estudien, ho coneixen mínimament. Qui sap, més enllà d’algunes funcionàries de l’Ajuntament, càrrecs electes i partits polítics, i d’alguns periodistes, què son les comissions informatives? Encara més. Probablement una part significativa de nosaltres té el convenciment que res d’això és rellevant pel seu dia a dia. O, encara pitjor, que no hi tenim res a dir. Que els nostres pensaments són irrellevants. De fet, en les darreres eleccions municipals, només dos de cada tres catalans amb dret a vot van votar. A Vic van votar-hi 18.005 persones de les prop de 45.000 que hi vivim. Això és, aproximadament, la meitat de la població adulta de la ciutat. Alhora, hi ha una part molt significativa de la ciutat que no és que no vagi a votar, és que ni tan sols té dret a fer-ho. Prop de 7.000 veïns i veïnes resten excloses del cens electoral. Així, tenint en compte que 2.632 vots van quedar-se sense representació, l’actual consistori vigatà representa, a molt estirar, el quaranta i escaig per cent de la població adulta de la ciutat. L’actual majoria absoluta va rebre el suport explícit de poc més del 20% i tota l’oposició junta també ronda el 20% de suport explícit. Hi ha dèficits democràtics més que evidents.
Potser tot això és irrellevant. A mi no m’ho sembla. El ple municipal d’aquest dijous va aprovar un pressupost públic de més de 57.000.000 d’euros per a l’any 2022. Més enllà d’aquest pressupost, la representació municipal dona lloc a ocupar posicions de poder molt significatives, en l’àmbit públic però també en organismes privats. Per exemple, posicions en la direcció de la fundació privada que regenta la Universitat de Vic, amb un pressupost superior als 45.000.000 d’euros. O, per posar un altre exemple, posicions en la Diputació de Barcelona que disposa d’un pressupost públic superior als 1.000 milions d’euros. Pensar que res d’això és irrellevant pot ser, a curt termini, molt tranquil·litzador. Tanmateix, a mitjà i llarg termini és renunciar al nostre dret a governar-nos d’acord amb els interessos de la immensa majoria de la població.
És evident que aquelles persones i organitzacions que ocupen, encara que sigui de manera alternada, aquests espais de poder són les primeres interessades que ni tu ni jo sapiguem quants regidors tenen els nostres ajuntaments. Ells sí que saben com funciona tot plegat i no tenen cap interès perquè tu t’hi interessis. Tot el contrari, fan els possibles perquè te n’allunyis.