Segons l'U Ranking de les universitats, les ciències són una garantia de feina i les lletres, no

Molts dels i les nostres joves es qüestionaran si val la pena formar-se / Griselda Escrigas Va d’un estudi, avui. Bé, d’un informe: l’U Ranking, que determina les carreres universitàries que donen accés a guanyar més de 1.500 euros al mes. L’informe relaciona l’elecció dels estudis amb les possibilitats de trobar feina i tenir un sou millor. S’analitzen 72 universitats de tot l’Estat, 48 de públiques i 24 de privades, es comparen més de 3.500 graus d’aquestes universitats i s’identifica el percentatge de graduats que al cap de cinc anys d’haver acabat els estudis tenen feina amb un sou mínim de 1.500 euros. Resultats: qui tria Medicina, Enginyeria Aeronàutica, Enginyeria de Computadores, Enginyeria en Tecnologies Industrials, Informàtica o Enginyeria de Telecomunicació –l’anomenada universalment telecos–, entre d’altres, té entre un 80% i un 92% de possibilitats de tenir feina i cobrar aquest sou. En canvi, qui es decanta per fer Geografia, Història, Gestió i Administració Pública, Història de l’Art, Belles Arts o Arqueologia només en té entre un 10% i un 38%. Vaja, generalitzant i retrocedint conceptualment 30 anys enrere, allò de les ciències i les lletres. I és que, segons aquest informe, les ciències són una garantia de feina i les lletres, no. Però més enllà de les garanties laborals relacionades amb els estudis escollits, el que m’ha cridat l’atenció és el sou: 1.500 euros. I una altra dada de l’informe: que, de totes, totes, absolutament totes les carreres universitàries, només 10 garanteixen que el 80% dels titulats cobrin igual o més de 1.500 euros. Un drama. Una vergonya. La certificació del que ja sabíem: que la precarietat laboral entre els joves universitaris formats a l’Estat és estratosfèrica. Que l’equació que funcionava fa 30 o 40 anys: estudiar una carrera universitària és igual a guanyar-te dignament la vida en allò que t’agrada, no només no és exacte sinó que ara és, pràcticament, impossible. VAL LA PENA?Un informe d’aquest tipus serveix per fer un retrat de la situació. Per visualitzar una fotografia instantània de les possibilitats laborals dels i les nostres joves que surten de les universitats. Però, segurament, té també un impacte demolidor en les conviccions profundes. Perquè molts dels i les nostres joves es qüestionaran si val la pena formar-se o descartaran estudis que haurien desitjat conèixer. I perquè instal·la en l’imaginari col·lectiu dels joves que la precarietat que ara viuen serà eterna: la idea que difícilment en la seva vida cobraran 1.500 euros. I que si els arriben a cobrar, 1.500 euros són la xifra exacte d’un sou més que digne. I, malgrat que és el que vivim, aquest sou, de digne no en té res.