Els 30
Esperava la creació per la Generalitat d’un grup de treball d’experts en diverses matèries que elaboressin una projecció d’accions de govern i una previsió d’escenaris a nivell social i individual sobre el futur immediat i el de mitjà termini. Desconec quines seran les conseqüències de la Covid-19, quins efectes haurà provocat o accelerat o retardat, més enllà de les víctimes mortals i dels ERTO. Per exemple: persistirà o s’incrementarà el teletreball? I la digitalització de les empreses? Quantes continuaran? Com serà l’activitat de professors i alumnes a les escoles i a la universitat? Quants milers més de personal docent caldrà? I de sanitari? I les biblioteques? Com evolucionarà el petit comerç? I el comerç de proximitat? Com es recuperaran els restaurants i bars? Com es faran efectius els pagaments? Subsistiran monedes i bitllets o tot es pagarà amb targeta o des del mòbil? I l’ecologia? L’ús del plàstic recularà o avançarà? I l’automoció? I el transport públic? Com evolucionarà la globalització? I el benestar social? Com es tractarà la pobresa, en especial la infantil? I la conflictivitat social? La violència de gènere i la desigualtat home/dona? I un llarguíssim etcètera, que inclou l’acció dels governs, i que soc incapaç de relacionar, i que en part anirà lligat tant a les noves tecnologies, en tota la seva gamma, i a la recuperació econòmica, com a la influència dels països veïns, en concret de la UE. I a les pors.
Els historiadors, els politòlegs, els sociòlegs, els filòsofs, els economistes, els científics, saben que fins ara la humanitat, malgrat algunes reculades, ha evolucionat de la mà del progrés gràcies a genis científics, pensadors, innovadors, tot i que la majoria ni se n’adonava: com l’herba que creix de manera imperceptible. També és sabut que no forçosament ha de ser així, però la idea d’un millor benestar social general persisteix des de fa segles. La humanitat ha avançat en el món de la ciència, de la política, de la sanitat, de l’ensenyament, de l’economia, del dret, de la filosofia… I cada pas endavant es reflecteix en un període de temps, en unes fites concretes, i en uns noms. I cada pas enrere també.
Em referiré al progrés de la filosofia política i de la seva pràctica, i per simplificar assenyalaré quatre grans èpoques. La del “bé públic”, noció apareguda a l’Anglaterra del segle XVII. La dels “drets humans i civils”, que van ser proclamats a la constitució dels EUA (1787) –“Nosaltres, el poble…–, i tot seguit a la Revolució Francesa (1789), més o menys copiats a Europa i Amèrica. L’aparició dels “drets polítics” (segle XIX), plasmats en el sufragi universal –inicialment només censatari (homes, i no tots, i a partir de 25/28 anys)–, i en la divisió de poders no sempre ben real. I al segle XX els “drets econòmics i socials”: dret al treball, a un sou digne, a vacances, a la sanitat pública i a l’ensenyament universal, a la seguretat social, a les pensions, a un habitatge decent…
Lamentablement, tots aquests avenços han provocat reaccions, a vegades dures, també violentes, i d’aquí ve el terme reaccionari, propi dels qui consideren que els avenços humans i les idees de progrés porten més mal que bé o que els canvis són inútils, fútils, o que comporten riscos, i que prefereixen les rutines de cada dia. Les preguntes sempre són les mateixes: un risc per a qui?, un mal per a qui? La caricatura és fàcil: si depenguéssim dels reaccionaris la humanitat encara viuria a les cavernes, o encara patiria reis absoluts (de reis aprofitats encara en queden), o l’esperança de vida seria de 40/50 anys, o només alguns tindrien accés a la sanitat o a l’escola… També el progrés ha ensopegat amb reculades importants en especial en el món polític, com les dictadures feixistes i comunistes del segle XX, per posar uns exemples evidents propers: dictadures polítiques reforçades en avenços científics, alguns d’efectes demolidors com els camps de concentració i d’extermini i els empresonaments i condemnes injustes.
Què passarà al segle XXI després –quan?– de la pandèmia que patim aquests mesos i que s’escampa arreu dels continents? Vull creure, en primer lloc, que algun científic descobrirà una vacuna eficaç i un altre un medicament resolutiu. Vull creure, en segon lloc, que pensadors de tot ordre trobaran la manera d’orientar la societat –no de dirigir-la!– pel camí del progrés en tots els aspectes, també el polític, encara que en alguns llocs com Espanya costi d’allò més: “Que inventen ellos”, faronejà Unamuno. A Catalunya esperarem les conclusions dels 30 experts escollits per la Generalitat per a unes primeres orientacions.
El meu reconeixement i agraïment a tot el personal sanitari i de serveis. I el condol als familiars de les víctimes.