Cal reflexionar sobre la normalització social i personal del botellot, una conducta en la qual el principal damnificat és la persona que el practica

La finalització del toc de queda pels riscos de la pandèmia de la Covid-19 va portar-nos immediatament un fenomen relativament nou: una presència massiva de persones, joves i no tan joves, a espais públics com places, carrers, platges o descampats, entre d’altres, fent una ingesta abusiva d’alcohol. El que anomenem botellot. L’aparició dels botellots ha comportat diversos problemes d’ordre públic: sorolls, volum de la música alt, miccions en parets i portals, embrutiment de parets, baralles entre els participants i amb altres ciutadans, trencament de mobiliari urbà, danys en establiments i, fins i tot, enfrontaments amb la policia. Tot plegat, problemes que han fet plantejar a la societat què està succeint. En aquest sentit, s’ha fet molt ressò dels actes incívics i les alteracions del comportament humà, però s’ha anat tractant el botellot (que implica una reunió massiva de joves d’entre 12 i 26 anys fonamentalment per consumir grans quantitats de beguda alcohòlica adquirida prèviament en comerços, escoltar música i parlar) com un acte o costum ja integrat en la societat i donant per descomptada, i sembla que assumida, la seva existència. Durant la pandèmia, molts dels grups poblacionals i col·lectius han tingut el seu protagonisme, si més no mediàtic, en notícies, tertúlies, xarxes socials i altres canals de difusió i anàlisi. Però també ha quedat molt oculta la necessitat de les persones, i principalment la dels joves, de canalitzar la seva necessitat de gaudir i de donar expressió a la seva capacitat hedònica que, com moltes altres coses, ha quedat ofegada durant les necessàries restriccions que hem hagut de seguir. La finalització d’algunes de les mesures restrictives ha fet aflorar d’una forma abrupta tot allò que havia estat contingut o fins i tot reprimit durant mesos. El que es coneix com a efecte pendular, ja que durant mesos la pandèmia ens ha situat forçosament en un extrem i quan afluixa passem a situar-nos en l’altre. S’espera que a mesura que recuperem la normalitat els espais i activitats de temps lliure es vagi equilibrant i de mica en mica vagi tornant el seu lloc. En aquest aspecte, cal reflexionar sobre la normalització social i personal del botellot, una conducta en la qual el principal damnificat és la persona que el practica, ja que fa un abús de l’alcohol –en espais públics o privats o combinat amb altres substàncies igual o més destructives– que li comporta importants problemes de salut. Entre aquests problemes, i de forma immediata, hi trobem les intoxicacions per una alta ingesta d’alcohol, que afecten tant a nivell orgànic com psíquic. Aquestes intoxicacions comporten una reducció del seu nivell de consciència, fet que el pot portar a fer conductes de les quals se’n pot sentir penedir –conductes de tipus sexual, baralles, frases inadequades, conduir begut…- o que, senzillament, ni tant sols recordarà. En un format més greu, es pot arribar a provocar la pèrdua de consciència i fer que aquella nit que havia de ser tant divertida finalitzi al Servei d’Urgències d’un hospital amb atenció per intoxicació. Això sense ometre que, l’endemà, possiblement es passarà tot el dia dormint per recuperar-se dels excessos de la nit anterior i del malestar psicològic cap a ell mateix que queda després d’un episodi d’abús d’alcohol. Si aquesta conducta esdevé continua, s’acaba vinculant l’espai d’oci amb alteracions de la consciència per abús d’alcohol i associant festa i diversió a intoxicacions. Si encara es perdura més en el temps, pot acabar generant una dependència amb grans dificultats per superar-la. No es tracta de ser restrictius i autoprohibir-nos el gaudi dels efectes gratificants que ens pot donar la ingesta moderada d’alcohol (l’evidència científica situa com a quantitats no nocives 2 o 3 begudes alcohòliques al dia en homes i 2 en dones i 1 sí és un destil·lat), ja que, si se’n fa un consum adequat, pot servir com a complement de la festa, de la diversió i de la socialització. El que sí que hauríem d’evitar és vincular l’oci i la diversió o festa amb abús d’alcohol. Cal que siguem capaços i creem els mecanismes personals adequats per connectar amb la nostra capacitat interna de gaudir fent ús de les nostres pròpies capacitats tal com les tenim i donar resposta a la nostra necessitat de cerca de sensacions amb pràctiques i conductes saludables i segures. Pràctiques de les quals, tant quan les duem a terme, com a l’endemà o posteriorment, n’estiguem orgullosos al recordar-les.

Cal reflexionar sobre la normalització social i personal del botellot, una conducta en la qual el principal damnificat és la persona que el practica

Els botellots post-Covid