Quan les ‘fake news’ amenacen de ser pandèmia el periodisme és la millor vacuna

Fa anys feien córrer que a tres perles de Manlleu els havia tocat una picossada a la Primitiva. I carregats de duros, s’havien agafat uns dies de festa per anar-se’n a disparar conills, perdius i muflons en un vedat de caça a Ciudad Real. Però, quan ja representava que eren fora de cacera, explicaven que la Guàrdia Civil havia trucat a la dona d’un d’ells per avisar-la que el cotxe del marit estava aparcat a l’aeroport amb les escopetes al maleter. Aleshores van descobrir que no havien anat a disparar a Ciudad Real… sinó a caçar a Cuba. Aquesta història, que circulava fins i tot amb els noms i cognoms dels protagonistes, era falsa. Es tractava d’una llegenda urbana –els nanos ara en diuen una trola– que, amb una estructura narrativa més complexa que els rumors, podia lligar parcialment amb la realitat i, per tant, semblar versemblant. Això, a tots nivells, cada vegada passarà més. I amb la intel·ligència artificial –una eina amb moltes potencialitats positives, també cal dir-ho–, la facilitat per manipular esdevé increïble i, per tant, més creïble. Les fake news amenacen de ser pandèmia. En aquest context el periodisme pot ser la millor vacuna i els periodistes, agents verificadors. EL 9 NOU, que ara compleix 45 anys, ja en aquella primera portada del 3 de març de 1978 titulava “Tota la veritat de la Plana”. Durant quatre dècades i mitja el periòdic ha contribuït a destriar el gra de la palla, la notícia del rumor i la veritat de la mentida. A vegades hi ha qui afirma que l’actualitat no existeix: “És el que posa EL 9 NOU a la portada”. És un elogi. Per això, amb motiu d’un aniversari, reconforta recordar la il·lusió dels fundadors i primers col·laboradors, l’empenta dels que van fer créixer i consolidar el projecte i les complicitats presents per afrontar els reptes que planteja el futur. Perquè de reptes n’hi ha molts. La d’EL 9 NOU ha estat una història reeixida, però com que pretendre perpetuar de forma indefinida l’èxit del passat sol ser una causa d’envelliment de les organitzacions avui el periòdic està en procés de transformació. Ja no és només un diari de paper, sinó un grup de comunicació que ofereix continguts per diferents canals sempre amb un segell propi. Subratllar aquest fet, el del segell propi, no és una manera de vendre la moto. Al contrari. És una de les fortaleses del projecte en un moment en què es produeix una pasteurització –la idea és plagiada del periodista Ramon Salaverría– perquè tot està tallat amb el mateix patró. Com que tothom informa dels mateixos temes i tothom beu de les mateixes fonts els productes finals s’assemblen molt. I si no s’és diferent només es pot ser barat. EL 9 NOU és diferent perquè posa el focus en la proximitat: les conseqüències de la mala collita de farratge a la Plana, la casuística dels pactes a l’Ajuntament de Vic, la recuperació del futbol a Rupit o la parella de Gombrèn que se’n va a fer la volta al món en camió. Són només alguns exemples, desordenats, de notícies pròpies. La llista es podria fer créixer cada setmana perquè el diari és una finestra des d’on mirar-se la realitat d’Osona, el Ripollès, el Moianès i el Lluçanès, però, també, un mirall on veure-hi reflectida la seva gent. Perquè la proximitat, als fets i a la gent, és un valor distintiu. Els lectors són els mateixos protagonistes de les notícies, fet que obliga a apujar el llistó del rigor i, per tant, no cola la història dels caçadors caçats. Això són 45 anys de periodisme. D’autèntic periodisme.

Quan les ‘fake news’ amenacen de ser pandèmia el periodisme és la millor vacuna

Els caçadors caçats