Defensar la cultura que no genera beneficis tangibles no és cap ingenuïtat. La cultura, i l'educació, són antídots contra la manipulació

Durant la pandèmia, que va posar el món de cap per avall sense previ avís, ens va passar de tot a tots. Com que la crisi va arribar sense prospecte d'instruccions, ningú sabia ben bé com s'havia d'actuar. I, per això, amb ulls d'avui algunes decisions d'ahir semblen inexplicables. Una: quan es van començar a relaxar les restriccions es va donar barra lliure a l'obertura de bars, però es van posar pegues a la de les llibreries. La decisió duia un missatge implícit: les patates xurreres, els calamars a la romana i la copa de Carlos III es consideraven essencials, però els llibres no. I la cultura, de la qual els llibres són una expressió, també ho són, d'essencials. Molt, a més. No alimenten l'estómac, però alimenten l'ànima. La reflexió ve a tomb pel canvi d'etapa al Museu del Ter de Manlleu. Carles Garcia, que n'ha estat el director durant 20 anys, se'n va al Museu d'Història de Barcelona. Els moments de canvi conviden a fer balanç. El del Museu és positiu. Discutit des d'abans de néixer, durant dues dècades ha driblat crisis per convertir-se en un equipament que irradia civisme i sensibilitat. Perquè no ha estat, només, un contenidor per explicar la industrialització a la conca del Ter, que és una manera d'entendre la nostra societat, sinó que també ha projectat una mirada sobre el present i el futur. Per això, ha posat el focus en els pisos de Can Garcia, en l'aniversari dels geganters o en el centenari de Gràfiques Manlleu. Aquesta vocació social, i que també ha tingut una derivada ambiental, és la petjada fonda que deixa Carles Garcia. El Museu ha superat les expectatives. Perquè la cultura no es pot reduir a xifres. Si només justifica la seva existència a través de la rendibilitat econòmica molts projectes haurien de tancar la barraca. Defensar la cultura que no genera beneficis tangibles no és cap ingenuïtat. Perquè n'hi ha molts d'intangibles. Això també passa en l'educació. Les mates, la física i la química són les assignatures reines. A favor. Però la filosofia, la història, la literatura o la llengua no poden ser maries. Són matèries bàsiques per construir un pensament propi i tenir un esperit crític. I pensar per un mateix, que no és el mateix que pensar en un mateix, dona llibertat. I pot ajudar a no caure en trampes. El documental 'Compra ahora: la conspiración consumista', estrenat a Netflix, explica les estratègies de les grans marques per crear consumidors perpetus. És una forma d'addicció facilitada per la tecnologia. Per això la cultura i l'educació són un antídot contra la manipulació. I encara que durant la pandèmia diguessin que la teca era essencial i els llibres no, en el fons s'equivocaven. Una vegada, amb la col·lega Mariona Casas, ens van convidar a presentar el llibre Tots els colors de la llengua, de l'editorial L'Àlber, al Palau de la Generalitat. Era un acte solemne. L'entrada, només per invitació. De casa meva no podia venir-hi ningú i vaig endur-m'hi els avis, aleshores ja octogenaris. Com que nosaltres hi anàvem abans i tornàvem més tard, a ells els vaig entaforar en un autocar. Mudats, això sí. Allà no ens vam veure. L'endemà, quan els vaig anar a visitar, me'ls imaginava eufòrics per com havia anat de bé l'acte. I, efectivament, ho estaven, d'eufòrics, perquè, quan els vaig preguntar si els havia agradat, la iaia Roser va respondre: "Sí, moltíssim. Al piscolabis hi havia de tot. I els calamars a la romana, boníssims". La teca també és cultura. Confirmat. .

Defensar la cultura que no genera beneficis tangibles no és cap ingenuïtat. La cultura, i l'educació, són antídots contra la manipulació

Els calamars a la romana