| 07:30
Opinió

El silenci pot ser una de les pitjors conseqüències de la censura o l’autocensura i, per tant, un atac a la llibertat d’expressió. Però, alhora, amb el silenci ho podem dir tot, absolutament tot

Els crits del silenci

Diuen que el silenci absolut només existeix allà on no hi ha atmosfera, o sigui, aire. L’aire sempre ens transporta sons, encara que n’hi hagi molts que pels humans són imperceptibles. Però sí que existeix el silenci de sentit. O sigui, el silenci només el percebem quan hi ha certs sons que queden fora del nostre llindar de percepció. Per tant, quan no mostrem interès per alguns sons o deixem d’escoltar-los podem dir que estem percebent un silenci. Quantes vegades hem dit als nostres fills que no s’estiguin tanta estona sota la dutxa, que gasten massa aigua? Només en el moment que deixem de sentir l’aigua rajant tenim la percepció de silenci, encara que en aquell moment estiguem mirant la tele o escoltant música. Aquell silenci té un sentit, un significat: ja era hora, s’ha acabat de dutxar. O quantes vegades, ja que parlem de mirar la tele, tenim l’aparell encès i no en som conscients fins que algú el tanca? Encara que el televisor emeti un so nosaltres no hi mostrem interès, es troba en el nostre llindar de silenci.

Aquest preàmbul és per parlar-vos de Twitter. Twitter fa molt soroll. Ens referim al soroll com a contraposició del silenci, o sigui, un so que percebem però que ens molesta i, alhora, no té sentit. Per poder distingir la porqueria d’allò útil a la xarxa del senyor Musk ens cal fer una tria molt acurada. Cada dia és més esgotadora aquesta tasca per trobar allò que ens aporti quelcom interessant. I també cada dia és més difícil escriure una piulada sense convertir-nos nosaltres en generadors de soroll. T’has de pensar molt bé què escrius si no vols ferir la sensibilitat d’aquells qui tenen la pell molt fina o per evitar la resposta furibunda dels haters.

Per això cada vegada dono més importància al silenci a Twitter, i a la vida en general. És cert que el silenci pot ser una de les pitjors conseqüències de la censura o l’autocensura i, per tant, un atac al dret a la llibertat d’expressió. Però, alhora, amb el silenci ho podem dir tot, absolutament tot. Per quin motiu hem de malgastar sovint paraules davant d’altres que no saben escoltar o qui no et vol entendre o d’aquells que només esperen que diguis la teva per poder-te atacar? I si, a més, com també ens passa massa sovint, no som capaços de trobar les paraules exactes per expressar els nostres pensaments sense ofendre i poder seguir argumentant si ens els rebaten, val més restar en silenci.

Els nostres silencis també poden dir moltes coses, podem cridar molt fort en silenci i dir ben alt qui som i que tothom ho escolti.