La humanitat va ser salvada no per la llei de l’oferta i la demanda, sinó perquè va sorgir una nova religió revolucionària: l’humanisme

Als anys vuitanta del segle passat (Déu meu que malament i que lluny sona tot això!), una de les pel·lícules que van tenir més èxit era The Gods Must Be Crazy (Els déus es deuen haver tornat bojos), dirigida pel sud-africà Johannes Jacobus Uys. En resum, els primitius habitants bosquimans del desert de Kalhari veuen pertorbada la seva bucòlica vida perquè els cau del cel una ampolla buida d’un refresc de cola (segur que sabem la marca sense necessitat d’escriure-la). El problema que els suposa aquest objecte és tan gran que decideixen retornar-lo als déus que els l’han enviat. Era una comèdia fruit del contrast del món modern i el món antic. Va tenir tant èxit que, com passa sempre, se’n va fer una segona part i aquesta, potser perquè la sorpresa ja estava amortida, no va ser tan reeixida com la primera. El cas és que això que sentia aquesta tribu, que els déus semblava que s’haguessin tornat bojos, no queda gaire lluny del que deuen pensar molts nord-americans, canadencs, porto-riquenys, europeus o ucraïnesos quan veuen els personatges i les decisions dels que manen en la primera potència mundial, més que res perquè ens afecten a totes les nostres vides quotidianes, encara que geogràficament estiguem més o menys lluny de l’epicentre. Crec que estem davant d’un cicle que curt no serà, en el qual ens manarà gent que no cal que sigui la millor (fins ara potser tampoc no ho són), ni que estigui preparada, ni que sigui intel·ligent, ni que sigui empàtica, ni molt menys bona persona o amb propòsits humanitaris, sinó que ens manarà gent egoista, que busca el seu propi anar bé important-li poc la terra i persones que cremi al seu pas per aconseguir el que vol i no tenint aturador. Fins ara, les normes, les lleis, els tractats, els acords tenien un poder de respecte absolut per a tothom, si hom s’hi havia compromès no ho podia incomplir d’avui per demà. Ara això sembla que és paper mullat. Juan-Ramon Capella, catedràtic emèrit de Filosofia del Dret, Moral i Política de la Universitat de Barcelona, en el seu llibre sobre fonaments del dret Fruta prohibida. Una aproximación histórico-teorética al estudio del derecho y del estado, explica molt bé què és el neoliberalisme (“defensa incondicional de la lliure empresa enfront de qualsevol que vulgui limitar la seva activitat i les polítiques de medi ambient que eren costoses per a les empreses”) i com vol saltar-se els límits legals i el control dels estats, essent la globalització el resultat de la materialització d’aquestes polítiques ara, ja, desbordades i que campen al seu aire. Segons el professor Capella apareix un nou sobirà: el superestatal difús, no concentrat en cap punt, amb diferents pols de poder (el privat, el públic i el militar) que intenten imposar la seva voluntat als estats. Amb la globalització, els estats, com els hem conegut fins ara, perden poder d’intervenció sobre la mobilitat de capital, l’abast de la sobirania dels empresaris, la creació d’empreses públiques, fins al punt que els grans empresaris acaben creant les seves pròpies lleis (fins ara això era monopoli dels estats) en el que s’anomena la nova lex mercatoria, que té un caràcter extrajurisdiccional. Aquest neoliberalisme desbocat fa entrar en crisi el dret internacional, fixem-nos sinó com es dubta de l’ONU, de la Unió Europea, de l’OTAN, de l’Organització Mundial de la Salut... Tot això ha començat a passar i cada dia hi veiem més exemples. Fins quan durarà? Haurà de complir el seu cicle que durarà un temps però és un cicle i ha de passar, com un virus que ha de fer el seu període d’alça per acabar baixant i desapareixent. Veient, doncs, el que veiem i el que vindrà no, no és el que els déus s’hagin tornat bojos de nou! Som nosaltres, els humans, els que ens acabem tirant pedres a la nostra teulada, no cal que ens caigui cap ampolla de refresc per aixafar-nos-la! Com diu Yuval Noah Harari a Homo deus, la humanitat va ser salvada no per la llei de l’oferta i la demanda, sinó perquè va sorgir una nova religió revolucionària: l’humanisme.

La humanitat va ser salvada no per la llei de l’oferta i la demanda, sinó perquè va sorgir una nova religió revolucionària: l’humanisme

Els déus estan ben bojos!