Amb la que cau a vegades venen ganes de fer un mutis i sortir d'escena, perquè el que veiem a l'escenari és decebedor

En Quim Sosa, que divendres sí divendres no fa la vinyeta de la contraportada d'EL 9 NOU, l'altre dia dibuixava un ovni que s'acostava a la Terra i, en veure els conflictes que tenim oberts amb trets per aquí i bombes per allà, els extraterrestres que hi viatjaven a dins exclamaven: 'Passem de llarg?'. El dibuix diu molt amb poc. Ara mateix, amb una guerra cronificada a Ucraïna i una altra d'incipient a Israel, venen ganes de fer un mutis i sortir d'escena perquè el que veiem a l'escenari és decebedor. Sempre defenso que els humans som pèssims generant problemes i, alhora, som molt bons resolent-los. Ara mateix, però, la realitat em desmenteix. Com a mostra una llambregada a l'actualitat. La invasió d'Ucraïna per part de Rússia i l'ofensiva de Hamás contra Israel amb la brutal rèplica israeliana són dos conflictes que en termes geopolítics, com expliquen Andrea Rizzi, José A. Álvarez i Yolanda Clemente a El Pais, parteixen de dinàmiques diferents: un busca curtcircuitar l'acostament d'Ucraïna a Occident i l'altre, la normalització de les relacions entre Israel i els països àrabs. Són situacions que amaguen una gran complexitat. Resumir-les en dues frases és impossible. Potser per això, el periodista Tomás Alcoverro, quan li preguntaven per conflictes així, solia dir: si et penses que els has entès és que te'ls han explicat malament. M'hi apunto. Les anàlisis maniquees ens agraden perquè ens faciliten la comprensió. Saber d'entrada qui són els bons i els dolents, i no moure's mai d'aquesta posició, és còmode. Esborra la complexitat, però no ajuda a resoldre els problemes. I un dels problemes és que el sistema, a través d'una diplomàcia efectiva, hauria d'haver estat capaç d'anticipar solucions. Els conflictes, deixats a la pròpia inèrcia, sempre tendeixen a empitjorar. Per evitar-ho calen intervencions que modifiquin el curs dels esdeveniments. Això no passa per veus autoritàries, sinó per veus amb autoritat. I, malauradament, avui no n'hi ha gaires. El poder ve donat pel càrrec; l'autoritat s'ha de guanyar dia a dia. Aquí decideixen els que tenen poder, però és discutible que tinguin autoritat. Sempre acostumen a posar els interessos per davant dels valors. Si no fos així, no s'arribaria a un punt de no retorn injustificable. A les guerres sempre perden els mateixos: els innocents. Mai decideixen i sempre pateixen. Això algú amb poder i autoritat ho hauria d'aturar. En aquesta context i amb ràbia continguda, un col·lega dels que hi toca sempre diu que a hores d'ara ja només creu en els homes del temps. Aquests, defensa, són els únics que l'encerten: aquesta setmana ja han dit que baixen les temperatures. Que l'ambient es refredi, en sentit literal i figurat, potser ajuda. Busquem certeses en un món ple de dubtes. I quan un té dubtes escriure un article és una manera de compartir-los i adonar-se que l'opinió d'un no val més que la de qualsevol altre. Les opinions s'han de poder expressar, però no totes s'han de respectar. Segons quines, s'han de combatre. I enèrgicament. Respectar el dret internacional i la vida dels civils és innegociable. Aquí, allà i més enllà. Aquest exercici va bé practicar-lo per prendre consciència que, davant de qualsevol crisi, valdria la pena atacar les causes del problema per estalviar-nos-en les conseqüències. Si no, de crisi en crisi -financera, sanitària, climàtica, bèl·lica...- al final potser hi haurà un dia que desapareixerà el planeta, i nosaltres amb ell, però l'univers continuarà el seu curs despreocupat del que hagi estat la història dels humans perquè, encara que no ens ho sembli, en el fons som ben poca cosa. Els extraterrestres d'en Sosa potser van fer bé de passar de llarg,