Quan expira el termini per presentar candidatures a les eleccions municipals sempre solen aparèixer els 'paracaigudistes', persones que els partits presenten en pobles on ni tan sols han estat mai per poder dir que han fet més llistes

Ja tenim les eleccions municipals aquí. Aquest dilluns a la mitja nit expirava el termini per presentar les candidatures. Sempre hi ha sorpreses. De tant en tant, apareixen el que s'anomenen llistes fantasma: candidatures farcides de persones que no tenen cap lligam amb el poble on es presenten. A vegades, ni tan sols saben que es presenten. Són militants d'un partit, que en té el DNI i els col·loca en una llista per fer número. I, així, poder treure pit dient que n'han fet la tira. Aquesta pràctica, sortosament, amb els anys ha anat a menys. Responia molt a la polarització entre PP i PSOE, partits que abans més que ara rivalitzaven pel titular que els acredités com els líders en número de llistes en el conjunt de l’Estat. Per engreixar la xifra el més fàcil era agafar militants i presentar-los de forma indiscriminada en municipis de menys de 250 habitants. Els municipis d'aquesta dimensió, segons la llei, tenen llistes obertes. Això significa que els electors no voten candidatures, sinó que trien directament els regidors. Posen creuetes a la butlleta. Aquest, aquest i aquest. Per això, amb la intenció de sumar llistes, hi ha partits que en pobles petits presenten només un nom encara que no tingui res a veure amb el municipi. Aquests paracaigudistes, que aterren aquí com podrien aterrar allà, conformen el que es coneixen com a llistes fantasma. Els fantasmes, però, a vegades prenen cos per caramboles kafkianes. És el que va passar l'any 2011 a Tavertet. El PP va presentar-hi un candidat que no només no era del poble -era de Barcelona-, sinó que ni tan sols hi havia estat mai. També ho va fer el PSC. Lògicament, ni un ni l'altre van sortir. Els cinc regidors escollits van ser els cinc candidats de la llista de CiU, que sí que vivien a Tavertet. Però pocs mesos abans de les eleccions un dels regidors de CiU va morir. Per cobrir la baixa havia d'entrar el següent candidat més votat però, com que no n'hi havia més, el relleu l'havia d’agafar un dels dos candidats fantasma. El del PSC va renunciar-hi i el del PP va acceptar-ho. El van dur a Tavertet, el van passejar pel poble i va prendre possessió com a regidor. En unes declaracions a EL 9 NOU, es mostrava satisfet de la feina: va aconseguir una subvenció de 1.000 euros per editar uns fulletons turístics. A les següents eleccions, l'any 2015, amb l'experiència acumulada, es va tornar a presentar. No va sortir. I, aleshores, no es va morir ningú. També es va presentar el 2019. Altra vegada sense sort. I aquest any es presenta... a Berga. L'episodi retrata els angles foscos de la política local, segurament la més exigent perquè la proximitat de qui administra amb qui és administrat obliga a apujar el llistó de l'exigència. Durant la campanya seria interessant que no es confrontessin sigles, sinó idees. Que en els municipis existeixi diversitat és saludable. Tots els pobles poden tenir més d'un model, però estaria bé que es parlés menys de projectes i més de projecte. Els pobles que vulguin prosperar han de tenir projecte. I tenir projecte no és tallar cintes, sinó caminar cap a un horitzó compartit. Aquesta és la política de mirada llarga que fan les persones i no els fantasmes.