Si amb mig euro de gasolina i dues pedres es pot encendre un contenidor i trencar un aparador, només amb la facturació armamentística es deuen poder destruir ciutats senceres

És altament preocupant que els més febles pràcticament només ocupin portades, columnes i tertúlies quan els poderosos consideren que han actuat violentament. No costa gaire veure que pràcticament ningú s’ha preguntat pels joves fins que el poder establert els ha relacionat amb aldarulls al carrer. És significatiu que una taxa d’atur juvenil situada al 40% no sigui motiu suficient per preguntar-nos, diàriament, per ells. També és significatiu que no sigui motiu de tertúlia diària el salari mitjà brut d’aquells joves que tenen la sort de tenir feina: 14.180,34 euros anuals per als nois menors de 25 i 11.632.66 euros per a les noies, gairebé un 20% inferior. Alhora, és preocupant que la violència pràcticament només ocupi portades, columnes i tertúlies quan, des del poder, es diu que els febles la practiquen. Tampoc costa gaire copsar que, amb el que portem d’any, hem sentit a parlar més de contenidors cremats i vidres trencats que no pas de la indústria armamentística que, evidentment, necessita que les armes que produeix es facin servir per així poder-ne continuar produint i venent. Segons l’informe número 42 del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, l’any 2016 les vendes de la indústria armamentística catalana van pujar fins a més de 20 milions d’euros. Seguint amb aquest informe, podem saber que entre els anys 2008 i 2017 l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa de la Generalitat de Catalunya ha dedicat més de 50 milions d’euros en ajudes destinades a empreses que participen en la indústria militar i seguretat (sic) de fronteres. He intentat trobar quanta destrucció material i humana és possible generar amb totes aquestes vendes i subvencions, però no he estat capaç de trobar-ho. Tanmateix, tinc la impressió que si amb mig euro de gasolina i dues pedres es pot encendre un contenidor i trencar un aparador, només amb la facturació armamentística catalana es deuen poder destruir ciutats senceres. A escala mundial, l’Institut Internacional d’Estudis per la Pau d’Estocolm va situar la despesa militar de l’any 2019 en l’estrepitosa xifra rècord de 1.917.000.000.000 dòlars. I cap escàndol. Aquesta realitat sembla indicar-nos que el que realment preocupa no és la violència, sinó qui es diu que l’exerceix. No són els joves, sinó que es facin veure protestant. I això, aquest ser tan forts amb els més dèbils i tan dèbils amb els més forts, és altament preocupant.

Si amb mig euro de gasolina i dues pedres es pot encendre un contenidor i trencar un aparador, només amb la facturació armamentística es deuen poder destruir ciutats senceres

Els febles i la violència