Els gira-sols de Van Gogh no tenen res a veure amb la pobresa, amics. No perquè un museu exposi obres d’art i es preocupi per elles té cap culpa de la crisi energètica, de preus, de clima que patim. Em rebel·la la crisi, sí. Estic per anar a llançar pots de sopa contra els que prenen decisions i porten nacions a la guerra?

Algun expert o experta a la sala que m’expliqui quin sentit o relació té carregar-se una obra d’art mundial per queixar-se o conscienciar sobre el canvi climàtic? Ja m’he llegit el seu manifest i la reivindicació que han fet després de les seves actuacions vandàliques i/o reivindicatives i sí, també he vist que això d’atacar pintures dels grans museus és més comú del que sembla. Han estat força les obres d’art que han patit, al llarg dels segles, atacs, ganivetades, pots de pintura, foc, puré de patates o salsa de tomàquet. Pel que es veu la necessitat de destruir art va més enllà del que em pot semblar lògic però, ei, què n’he de saber jo, de voler un planeta decent per als meus fills i fillastres i de la importància cabdal que té l’art, la literatura, la música, el teatre i la cultura –així en general– per a l’ànima humana? Si no hi ha planeta per als cossos dels humans no és necessari que hi hagi aliment per a les seves ànimes però, ei, si només hi ha d’haver planeta físic, sense ànima, potser que peti tot. No estic derrotista. Estic enfadada. Estic sorpresa que un titular, un tot s’hi val, un ressò mediàtic potent ens faci pensar que sí, que val la pena atacar un Van Gogh. El seu crit és més profund que això. Diuen, i cito textualment: “Què val més? L’art o la vida? Val més l’art que el menjar? Més que la justícia? Us preocupa més la protecció d’un quadre o la protecció del nostre planeta i la població?” I em sembla un discurs tan demagògic i mentider com el dels polítics que critiquen. Els gira-sols de Van Gogh no tenen res a veure amb la pobresa, amics. No perquè un museu exposi obres d’art i es preocupi per elles té cap culpa de la crisi energètica, de preus, de clima que patim. Em rebel·la la crisi, sí. Estic per anar a llançar pots de sopa contra els que prenen decisions i porten nacions a la guerra? Sí. Cada cop contra més. Però no em trobaran mai al costat dels que, per conscienciar sobre això, atempten contra l’art i la cultura. L’art i la cultura salven. Respectem-les. Agraïm-les. Coneguem-les i, si tenim la sort que ens emocionen, ni que sigui una mica, ja estarà fet. Per això serveixen. Evidentment que tothom pot intentar defensar les causes que cregui convenients però no a qualsevol cost, no amb qualsevol arma, no de qualsevol manera. No. Així no. Evidentment que en una escala de valors primer és menjar i tenir un sostre per als teus fills i una bona sanitat i educació que no pas anar a veure un quadre o una obra de teatre o un concert de Vivaldi. Però això no vol dir que com que no tenim allò primordial pel mal govern ataquem això últim. Això últim omple l’ànima, activa les emocions, fa pensar i reflexionar i, perdoneu-me la cursileria, omple la vida de flors. Són les flors el més important? No. Però són bellesa. I la bellesa ajuda a suportar un món i uns governs miserables. Les flors ajuden, així que deixeu-les en pau. No les toqueu, les flors. No toqueu Els gira-sols.