Han passat només tres dies i ja em sembla tan llunyà l’any passat i el propòsit-dels-propòsits com els àlbums de vacances que no hem fet des del 2008

“Hem de fer-nos un resum de hits de l’any passat i una llista de propòsits per al que ve”, dic quan el 2023 és tot just un nadó acabat de néixer. Ho dic en veu alta com si ho pogués delegar en algú, potser perquè és un desig recorrent de cada cap d’any i que es queda en no-res. M’encanten aquests moments cerimonials quan es poden verbalitzar pensaments existencials i desitjos irrealitzables encara que sigui només de boca i que en el fons sigui fer volar coloms. Ho veig com un brainstorming de la vida que podríem tenir. El que tenim en realitat és que han passat només tres dies i ja em sembla tan llunyà l’any passat i el propòsit-dels-propòsits com els àlbums de vacances que no hem fet des del 2008. He vist persones més expeditives, d’acord. El Nadal té tot de rituals que m’encanten. Aquest dels propòsits n’és un, el de pensar què faríem si ens toqués la loteria n’és un altre. Dissenyar els calendaris amb els comensals que seran a cada àpat; comptar moltes vegades qui vindrà i que surti diferent cada cop. Que no hi hagi prou copes o plats iguals per a tothom. Discutir com s’enceta la pota de pernil. Aplaudir el cuiner encara que ho detesti (o potser per això mateix). Sovint quan es parla i s’escriu del Nadal és per assenyalar la mandra de retrobar-se amb la família un cop l’any i l’estrès que implica per als amfitrions. Els buits, que són més dolorosos per festes assenyalades. La soledat, que és més punyent si els altres estan acompanyats. Els darrers anys també es parla per fi dels drames que hi ha silenciats i asseguts al voltant d’una taula. Tot això existeix. Però no es contradiu amb el fet que també hi pugui haver Nadals lluminosos i plens d’amor. De famílies ben avingudes que frisen per abraçar els que arriben de l’aeroport. Que aspiren a menjar l’àpat de sempre i cagar el tió de sempre i cantar les nadales de sempre (i també Despechá). Totes les famílies tenen gustos i olors compartits: potser això són les famílies. Els avis i els germans grans ens acullen generosos; només de deixar les maletes respires confort. I això que per Nadal la casa està potes enlaire, la rentadora no para i el rentaplats s’ha espatllat. Pel menjador desfilen els jocs de taula que la resta de l’any estan endreçats. La casa s’omple, la taula s’allarga. Les tietes abracen els nebots i les mares s’ho miren tot plegat felices de saber que els seus fills tenen tantes persones que els protegiran. El Nadal és l’excusa per estar molta estona amb la família, que és tribu, refugi i recer. I és imperfecte, ho és, però gaudeixes del simple fet d’estar sota el mateix sostre amb les persones que t’agraden més del món.

Han passat només tres dies i ja em sembla tan llunyà l’any passat i el propòsit-dels-propòsits com els àlbums de vacances que no hem fet des del 2008

Els ‘hits’ de l’any