Els resultats de l'informe PISA són un daltabaix. Per vetllar per l'educació dels fills enmig d'una plaga de pantalles sovint anem a les palpentes, però, quan tot és fosc, els il·luminats sempre brillen

Diuen que els periodistes som la suma de tot allò que no arribem a ser. La definició, del malaguanyat Miguel Ángel Bastenier, ve a explicar que sovint ens atrevim a parlar de política sense ser politòlegs, de medicina sense ser metges, de dret sense ser advocats i, des de fa uns dies, també d'educació sense ser mestres. Difícil, això últim, fer-ho amb un mínim de rigor. Els resultats de l'informe PISA són més que pèssims: Catalunya recula i obté els pitjors resultats des que es fan aquests informes. Un daltabaix sense pal·liatius. Aquesta situació interpel·la tothom. Als polítics, a les famílies, als alumnes i també als mestres. Segur, i això ja s'ha dit per activa i per passiva, que el problema actual té causes múltiples i arrels llunyanes. La Covid, els canvis de rumb, la falta d'inversió, les vagues del professorat o la situació socioeconòmica de part de l'alumnat són arguments que s'han esgrimit. Hi ha qui demana una reforma a fons del sistema educatiu però potser el que cal és un canvi conceptual. És a dir, pensar d'una altra manera una realitat educativa que, de fet, ja funciona per si sola d'una altra manera. Els adolescents, tots, viuen enganxats a les pantalles. Es pot dir que s'ha de revertir, però ningú sap com. Pares i mares estan -estem- a les fosques. Anem a les palpentes davant un mur que sembla infranquejable i que té conseqüències en forma de desordres psicològics, addiccions o aïllament social. Però el nostre món, el de la forma clàssica d'ensenyar i aprendre, està en crisi. És un món vell. I per il·luminar el nou, que ja és aquí, a vegades cal més d'un intent. La història està plena d'exemples d'innovadors que han topat i una altra vegada contra una realitat tossuda. Expliquen que Thomas A. Edison abans d'inventar la bombeta elèctrica va fer més de 1.000 intents fallits. I el paio es veu que deia que no havia fracassat 1.000 vegades, sinó que l'invent havia requerit 1.000 etapes. Ara, precisament, potser estem cremant etapes. Des que Google. Youtube, Siri o Chat GPT ens responen contínuament preguntes el paper dels docents com a purs transmissors de coneixement entra en crisi. El concepte, trangressor, no és meu, sinó d'Andrés Oppenheimer, un periodista que sempre mira una mica més enllà. I proposa el que anomena "mètode invers". Resumit: que en comptes d'estudiar a l'escola i fer els deures a casa els nanos estudiïn a casa -de la manera que prefereixi cadascú aprofitant les eines tecnològiques que igualment tots utilitzen- i es facin els deures a l'escola amb l'ajuda del professor i la col·laboració dels companys. Sembla un il·luminat però, quan hi ha foscor, els il·luminats sempre brillen. I Edison, abans d'inventar la bombeta, va fracassar 1.000 vegades.

Els resultats de l'informe PISA són un daltabaix. Per vetllar per l'educació dels fills enmig d'una plaga de pantalles sovint anem a les palpentes, però, quan tot és fosc, els il·luminats sempre brillen

El mètode de la bombeta