A Correcuita

Divendres, 22. S’inaugura l’exposició “El luxe dels ivoris romànics” al Museu Episcopal. La cap del Servei de Museus de la Generalitat, Magda Gassó, diu en el seu discurs que cal fer pedagogia, començant per explicar què és l’ivori, perquè hi ha gent que no ho sap. Se n’havia adonat unes hores abans, en el comiat de Laura Borràs com a consellera de la Generalitat, al comentar que marxava cap a Vic a inaugurar l’exposició. “No sabien què era l’ivori.” Se suposa que estava envoltada per personal del Departament de Cultura, que ha superat el nivell C de català, suficient per entendre que ivori és marfil. Sí que cal fer pedagogia sempre, però malament rai si hem de començar des de tan avall. Anècdotes a banda, l’exposició és magnífica i mereix una (altra) visita al Museu Episcopal. Dimecres, 27. Fa ni més ni menys que 25 anys que Maria Àngels Feliu va acabar el malson del seu segrest. Els que ens dedicàvem ja llavors al periodisme, en aquestes comarques, en guardem tots algun record o altre. El meu és el d’haver fet guàrdia davant de la casa del ripollès Joan Casals, quan va ser implicat en el segrest, juntament amb Xavier Bassa, per la denúncia d’un delator. Feia un any que Feliu havia desaparegut, i se’ls va acusar fins i tot d’assassinat. La casa de Casals era a l’extrem de la carretera de Ribes, l’última de totes, humil. Ell no va aparèixer, i la seva mare, una dona gran, estava superada pels fets. L’alliberament de la farmacèutica –que mai no el va acusar de res– no va aturar la inexorable maquinària judicial. Casals i Bassa van ser jutjats –i absolts– d’un delicte que era obvi que no havien comès. Fa tres anys, vaig saber que havien trobat Joan Casals, mort d’un infart, a la mateixa casa humil de la seva mare on malvivia. Mai no s’havia pogut refer de l’estigma del segrest, deia que ell també havia estat segrestat. Sempre vaig tenir la impressió que potser venia fum, que pecava de bocamoll i planejava negocis impossibles, però no era un criminal. Avui sabem que la justícia, a vegades, pot ser molt injusta en els seus procediments.

A Correcuita

Els ivoris del Museu. El ‘segrest’ de Joan Casals