Mossèn Macaya –a tots els professors, fossin o no capellans, els dèiem mossèn– arribava puntual, sempre amb un llibre sota el braç. “Bona tarda, cinc minuts i pregunto”, anunciava. S’asseia i es posava a llegir. Passaven els minuts: deu, quinze, vint, vint-i-cinc... No recordo que hagués preguntat mai res
Els llibres de Pigrau
“Des de Sant Pere la carretera cueja, i passat el riu, hom arriba als plans. Allí neix un camí particular; mena a la casa.” La masia és Pigrau, també anomenada Can Cabanes, queda a la cara sud de la serra de Bellmunt. Josep Miquel i…
