La mateixa setmana que una analítica em deia que tenia el colesterol alt em trucaven d'una asseguradora per oferir-me començar a pagar-me l'enterrament. Són com voltors que oloren la sang

Una empresa privada de salut ens va fer, fa poc, la clàssica revisió mèdica de la feina. Tot més o menys bé, no patiu, continuo essent apta per al que faig, però sí que se’m va detectar una cosa nova: colesterol. Resulta que el tinc per sobre del que toca. El que no sé és si tinc alt el dolent o el bo, ni tampoc de quant em passo. M’explico: per saber el resultat de l’analítica de sang i orina que ens van fer, era obligat baixar-te una aplicació, això sí gratuïta. Una vegada la vaig tenir instal·lada i vaig accedir-hi em va aparèixer de cop i volta un triangle de perill alarmant, que es movia sense parar. El cor se’m va accelerar perquè soc força aprensiva, i no em vaig calmar fins que vaig veure que em deien que tenia el colesterol alt. Ràpidament, vaig voler investigar sobre el tema i tenir més dades per saber de quin mal havia de morir quan, si em punxen no trec sang, m’apareix un missatge que em diu que si vull més informació he de pagar 7 euros. És a dir, si no pago, malgrat que és una revisió costejada per la meva empresa, no puc saber si estic greu per ingressar o bé per encarregar la caixa. Evidentment, no vaig ser l’única a qui li van trobar el colesterol alt. Un gran nombre de companys i companyes es van trobar amb la mateixa situació que jo, i també es van negar a pagar els 7 euros que ens haurien permès alliberar-nos de qualsevol mal. Aquesta praxi em fa sospitar, encara més del que ho faig habitualment, i m’ensumo que una vegada desvelada la xifra del colesterol dolent m’haguessin recomanat les miraculoses pastilles que te’l fan baixar de pet, i augmentar així el negoci. Però el que trobo molt poc ètic (per dir-ho suau) és que aquesta empresa s’intenti lucrar a partir de les dades de les persones que no són els seus clients directes, ja que qui els va contractar va ser l’empresa on treballo. El més normal hauria estat oferir la possibilitat de donar més informació de les nostres anàlisis a qui els havia contractat, encara que fos amb un sobrecost. La por és mala companyia per a pràcticament tot. Paralitza. I et fa fer moltes coses que, si no en tinguessis, ni te les plantejaries. Avui en dia, un gran nombre de negocis es basen en això. Les assegurances és el cas més evident i el que confirma que som una espècie poc llesta: tot el que et venen i tu compres es basa en un etern condicional: “per si se’t crema el pis”, “per si tens un accident”, “per si et poses malalt”, i així fins a l’infinit. El pitjor de tot és que després resulta que no et responen per a pràcticament res. Un exemple: encara esperem que l’assegurança de viatge que vam contractar el passat estiu ens digui si ens cobreix alguna cosa de l’incendi a l’hotel on ens allotjàvem, o no. Ara, el que trobo més mesquí és que això s’hagi convertit en una pràctica habitual en matèria de salut. Hauria d’estar totalment prohibit –amb pena de presó– jugar o, pitjor, fer xantatge o negoci amb la preocupació de les persones respecte a la seva salut. Aquesta vegada, però, no vaig sucumbir als cants de sirena de la por. No vaig pagar els 7 euros, no m’he comprat cap pastilla (confesso que durant una setmana vaig prendre Danacol) i només vaig fer una consulta a la meva doctora de capçalera, que em va tranquil·litzar ràpidament. El que sí que ha aconseguit aquesta empresa, però, és que l’any que ve no participi d’aquesta estafa i quan vulgui fer-me una revisió acudiré a la pública, que potser trigaran més però, si més no, no em faran xantatge. Per cert, la casualitat (o no) va voler que la mateixa setmana em truquessin d’una asseguradora per oferir-me la possibilitat de començar a pagar-me l’enterrament. Com voltors que oloren la sang, en aquest cas plena de colesterol, em van insistir que millor que me’l comencés a pagar i no deixés els deutes per als altres. Des d’aleshores, cada dia quan em desperto demano a la meva parella que em demostri que estic viva i que no he passat a millor vida.

La mateixa setmana que una analítica em deia que tenia el colesterol alt em trucaven d'una asseguradora per oferir-me començar a pagar-me l'enterrament. Són com voltors que oloren la sang

Els mercenaris de la salut