A mi també em molesta trobar una cagada de gos al mig del carrer, però no perquè l’animal hagi defecat, sinó perquè el seu propietari o aquell qui l’hagi tret a passejar no l’hagi recollit

Un o una imbècil –perquè la imbecil·litat no coneix de gèneres– comentava dilluns a les xarxes socials com detesta els establiments que permeten entrar-hi animals –no humans s’entenia– i també la gent que els hi porta. Existeixen molts individus que preventivament s’allunyen de gossos, gats, aranyes, mosquits, tortugues, i fins i tot rates, com si les rates d’aquest món no fóssim els homínids sinó els nostres parents rosegadors. Gent que prefereix agafar una arma i matar llebres o senglars o elefants, simplement pel gust de fer-ho, perquè són incapaços de gaudir en positiu, i necessiten sang, dolor, patiment i aniquilació, amb l’excusa que sigui. Encara que em suposi estar més estona que no m’agradaria davant de l’ordinador, m’agrada molt escriure per a El 9 Nou, i que de tant en tant algú m’ho comenti. També gaudeixo moltíssim d’una bona pel·lícula, d’un grup musical que sàpiga arribar a la intersecció ideal entre fressa i melodia, o d’un escriptor que s’allunyi dels llocs comuns del plantejament, nus i desenllaç per crear llibres que realment no em tractin com si fos un, o una, tartamut mental que odia els animals. Hi ha poques coses que m’agradin més al món que rebre una trucada d’en Gerard o la Lídia i que em demanin si em fa res que em portin el Menut. El Menut té 12 anys, és petit, blanc amb clapes negres, pelut, i sobretot bondadós. És la millor persona que conec, empàtica i llaminera. Si es poguessin duplicar animals, ell seria el primer candidat que proposaria. Aquesta setmana l’hem tingut a casa, i he aprofitat per interaccionar-hi, per deixar-li llepar la tapa i part de contingut de les natilles, per passejar-hi infinitament més cofoi que si m’acompanyés el president taradet del meu país o de les miserables nacions veïnes de França o Espanya. Cada cop que he tingut un gos i se m’ha mort, he passat uns dies realment fotut. Hi ha gent que no ho pot entendre, però molts altres que sí. Als del primer grup tinc una recomanació d’on poden introduir-se un martell de fuster, per la part metàl·lica. I sí. A mi també em molesta trobar una cagada de gos al mig del carrer, però no perquè l’animal hagi defecat, sinó perquè el seu propietari o aquell qui l’hagi tret a passejar no l’hagi recollit. Em molesten molt més els analfabets que consideren que els humans som superiors a tots aquells que no han articulat cap civilització, i que la resta d’éssers vius han sigut posats a la terra per estar al nostre servei. Doncs mentre em deixin de tant en tant el Menut, crec que seguiré sent jo qui estigui al seu de servei.

A mi també em molesta trobar una cagada de gos al mig del carrer, però no perquè l’animal hagi defecat, sinó perquè el seu propietari o aquell qui l’hagi tret a passejar no l’hagi recollit

Els millors minuts… | Els animals i com s’identifiquen