Les condicions meteorològiques dels dos principals productors, el Brasil i el Vietnam, han desequilibrat les produccions

El mercat del cafè, el segon producte en volum de transaccions al món només superat pel petroli, viurà mesos convulsos. Els titulars dels últims dies encenen algunes alarmes: les reserves de cafè a Europa s’han reduït a sis setmanes, quan el que és habitual és que n’hi hagi per a 15 setmanes. La causa és que les condicions meteorològiques dels dos principals productors, el Brasil i el Vietnam, han desequilibrat les produccions. Els motius són radicalment diferents en un cas i l’altre, perquè al Brasil ha passat que hi ha hagut massa pluja i al Vietnam, tot el contrari, una sequera extrema. Causes diferents però un origen comú: la crisi climàtica. L’escassetat del producte posa de manifest la complexitat d’un mercat que, tot i moure més de 200.000 milions de dòlars cada any, presenta escales diferents a l’hora de buscar guanyadors i perdedors. Al temps que creix el consum, s’incrementa la incertesa sobre fins a quin punt la producció, sovint fluctuant com s’està comprovant aquest any, arribarà a satisfer la demanda. Aquest és el punt de partida de la creació dels mercats de futurs, en aquest producte i en d’altres de base agrària. Una mena de borsa en la qual es negocien els preus per compres que poden variar en funció del volum de producte que s’acabi adquirint. Per als productors és una garantia que tindrà un mercat per a la seva producció. Però, al mateix temps, s’obre la porta a una especulació en la qual els intermediaris tenen capacitat de maniobrar en el mercat a la seva conveniència. Com que, a més, és un producte que es produeix amb volums de tones però es comercialitza per grams, el recorregut entre el preu de compra i el preu de venda final dona un marge molt ampli a l’existència d’intermediaris interessats a guanyar diners. Tota aquesta maquinària s’activa per fer arribar el cafè a les lleixes del supermercat o a les màquines dels bars. Els informes sobre el sector assenyalen que els productors són els que menys hi guanyen. El que el mercat paga a aquests productors suposa aproximadament un 6% del preu total un cop el cafè arriba al mercat. Pel mig, hi han guanyat els intermediaris que s’encarreguen de la comercialització a les empreses productores, i els transportistes que hi fan arribar el gra. Les torrefactores fan un procés industrial amb costos i també amb beneficis abans que el producte arribi al consumidor a través de la gran distribució o de la restauració. El consumidor final està pagant tots aquests conceptes, però encara un de més: quan el consumeix al bar, paga pel lloguer de l’establiment, per l’aigua i la llum consumida per preparar-lo, per la neteja de la tassa on l’hi han servit, pel sucre que l’ha acompanyat i pel salari del treballador si no ha estat el propietari. Però sobretot està pagant per un marge comercial molt elevat. Naturalment, depèn de l’establiment, però en alguns casos és la pedra angular del negoci. Per cada quilo de cafè, amb preus que oscil·len entre els 9 i 15 euros, o fins i tot més, en funció de la qualitat, surten entre 120 i 140 tasses, tenint en compte que cada una conté entre 7 i 8 grams de producte. A euro i mig o dos euros per tassa, dona uns 200 euros per cada quilo. Quinze o vint vegades més. El marge, tenint en compte tots els conceptes abans assenyalats, arriba a ser del 50%. Aquesta àmplia introducció és per assenyalar que, vista l’escassetat de producte que pot alarmar els consumidors més addictes –entre els quals un servidor–, començarà a estendre’s la idea que el preu del cafè s’incrementarà. De fet, ja s’està alertant que els costos en els mercats de futurs estan creixent un 46%. Forma part dels conceptes més elementals dels mercats que quan hi ha una demanda elevada d’un producte i, en canvi, l’oferta està en declivi, els preus de venda s’incrementaran. Però convé cridar l’atenció que aquest increment de preu incideix en el 6% de l’estructura de costos, que és el que acaba obtenint el productor. No calen grans dots de profecia per aventurar que en un context de convulsió del mercat no seran els productors ni els consumidors els que més hi guanyaran. Les veus d’alarma sobre la reducció de reserves de cafè no haurien de suposar grans preocupacions per als addictes. No hi ha previsions de desabastament, tot i que sí de creixements de preu. Perquè a les dinàmiques del canvi climàtic que afecten les collites, s’hi afegeixen els canvis logístics. Quan els preus estan en un punt de creixement constant, a les empreses els convé donar sortida immediata al producte, perquè mantenir-los emmagatzemats amb el risc de baixades posteriors suposaria pèrdues molt elevades. Aquest és un motiu afegit perquè hi hagi menys reserves. Els magatzems es buiden en un fenomen conegut en anglès com a backwardation. Una manera més de generar una alerta de reducció d’existències que justifiqui augments de preu. El que ahir era l’oli, avui és el cafè. No hi ha tranquil·litat per al carro de la compra.

Les condicions meteorològiques dels dos principals productors, el Brasil i el Vietnam, han desequilibrat les produccions

Els parquets | Alerta cafetera