La inversió en recerca i desenvolupament (R+D) va donar bones notícies per a l’Estat espanyol el 2023. El creixement va […]

La inversió en recerca i desenvolupament (R+D) va donar bones notícies per a l’Estat espanyol el 2023. El creixement va ser del 15,8% respecte a un any abans. A Catalunya, encara que el creixement va ser inferior a la mitjana, les notícies també van ser favorables, un 11% més que fa un any. L’Estat espanyol i Catalunya donen continuïtat a un recorregut de creixement intens en els últims anys que, no obstant, encara són lluny dels objectius marcats pel govern fins al 2027 i, encara més, de confluir amb la mitjana europea, per una banda, i amb els països més avançats, per l’altra. Les dades corresponen a l’habitual anàlisi que la Fundació Cotec realitza sobre l’evolució dels registres d’R+D a l’Estat espanyol amb dades oficials de l’Institut Nacional d’Estadística. La millor notícia de l’any 2023 va ser que el creixement registrat va ser el més elevat de la sèrie històrica, que arrenca amb el canvi de segle. També que és el novè any consecutiu d’increment. Això significa que la inversió creix des de la sortida de la crisi financera, si s’exclou el descens de 2020, l’any de la pandèmia. Ara, la inversió que els organismes governamentals, les universitats i el sector privat (fundacions i empreses) destinen a recerca i desenvolupament arriba a 22.379 milions d’euros. Això equival a un 1,49% del PIB espanyol, un avenç de sis centèsimes percentuals respecte a l’any precedent. Són bones notícies respecte a l’evolució de l’R+D, que tenen matisos. L’horitzó que marca l’estratègia espanyola de Ciència, Tecnologia i Innovació estableix l’objectiu que la recerca suposi un 2,12% del PIB l’any 2027. Per aconseguir complir aquest objectiu, caldrien quatre anys de creixement com el de 2023. Quatre anys de repetir rècords de creixement. Voldria dir passar de 22.379 milions d’euros a 38.593. Més de 16.000 milions d’euros addicionals als registrats en un any de màxims. No hauria de ser impossible, però l’esforç és molt elevat. Catalunya tindria aquest objectiu més a l’abast. Tot i créixer per sota de la mitjana estatal, la posició catalana de partida era més sòlida. De fet, l’any passat ja representava (són càlculs propis) un 1,91% del PIB català. Una posició de partida més favorable, cert, però encara per sota dels objectius governamentals i, no cal dir-ho, de la mitjana europea, que és el 2,25%. En l’evolució, tant catalana com espanyola, de l’R+D s’ha de tenir present la importància que ha tingut l’existència de fons europeus, els coneguts com a Next Generation, que han ofert la possibilitat d’aprofundir en nous projectes en el sector privat, però amb aportacions de l’Estat. Sobre la importància que té l’esforç de qualsevol territori en recerca i desenvolupament hi ha molta literatura econòmica. El vincle entre la recerca, el desenvolupament i la innovació amb el creixement econòmic és evident. Només cal veure el grau de desenvolupament que tenen els països que destinen més porció del seu PIB a la recerca per constatar-ho. I tot i que el creixement de l’any passat ha posat l’Estat espanyol en una bona posició en la fotografia general, encara es pot veure com Suècia, amb un 3,57% del PIB, Bèlgica (3,32) Àustria (3,29%) o Alemanya (3,11%) queden molt lluny de l’esforç espanyol i català i són, també, alguns dels països més avançats econòmicament i socialment. Després de nou anys consecutius de creixement, Espanya encara no ha tingut la capacitat de recuperar el terreny perdut durant la crisi financera. Mentre que entre l’any 2000 i el 2008 el pes de la recerca en termes de PIB havia passat de quedar en la meitat que el que es destinava de mitjana a Europa a gairebé tres quartes parts, ara, després de recuperar part del sotrac que va representar la crisi financera (es va perdre gairebé tot el que s’havia guanyat en els primers anys del segle), queda en dos terços. Espanya, a més, queda en quinzena posició de la Unió Europea en pes de la recerca sobre el PIB. Catalunya superaria dos països més i quedaria en tretzena posició. Per darrere queden alguns sospitosos habituals, com Itàlia, Romania, Bulgària, Polònia o les Repúbliques Bàltiques. L’evolució de la recerca és força coincident amb la registrada en el cas de les patents. A Catalunya es va produir un creixement del 13% en el total de peticions, segons dades de l’Oficina Europea de Patents. En aquest camp Catalunya és clarament el motor de l’Estat espanyol, amb un 34% del total de peticions, gràcies a dos aspectes: el paper important que juguen les universitats, amb la Universitat de Barcelona i la Politècnica de Catalunya al capdavant, i el rol de la indústria farmacèutica, la més activa en l’àmbit privat. Un país que aposta per la innovació té més opcions d’avançar des del punt de vista econòmic i social. Els avenços en aquest àmbit, tot i que remarcables, encara són insuficients i els resultats en àmbits com l’educatiu, que serien essencials per garantir una evolució positiva en un futur, encara no auguren grans avenços per als propers anys. Aquests àmbits, que haurien de figurar en les qüestions prioritàries en els governs i en la política en general, queden tapats, més sovint del que seria desitjable, per un clima de desqualificacions partidistes. Entre el cercle virtuós que comporten uns valors de la innovació per generar ocupació més qualificada, millor remunerada, i un progrés tecnològic atractiu per aconseguir noves inversions s’opta pel simple vici de la confrontació.

La inversió en recerca i desenvolupament (R+D) va donar bones notícies per a l’Estat espanyol el 2023. El creixement va […]

Els parquets | Avenços en recerca