El bitcoin, la criptomoneda més popular, ha arribat a la majoria d’edat abans d’hora. Això, si la majoria d’edat s’entén […]

El bitcoin, la criptomoneda més popular, ha arribat a la majoria d’edat abans d’hora. Això, si la majoria d’edat s’entén com el moment en què ha superat els 100.000 dòlars de cotització per unitat. És el que va passar la setmana passada, poc més de 15 anys després de la seva creació. Aquest dilluns cotitzava una mica per sota, 97.000 dòlars. Al bitcoin se’l pot acusar de ser una creació artificial i, sobretot, molt volàtil, però no se li podrà negar la capacitat de créixer de valoració. L’evolució de preu és una muntanya russa, però a llarg termini es detecta que el preu ha crescut molt més que altres valors, fins i tot els considerats tradicionalment com a refugi, com l’or. Per posar una referència curiosa, la primera transacció pagada en bitcoins van ser dues pizzes que un estudiant universitari de Florida va comprar per 10.000 bitcoins (llavors 30 dòlars). Avui, aquelles pizzes tindrien un valor 970 milions de dòlars. Tot i que els motius del fort creixement dels últims mesos són diversos, hi ha força consens que el detonant de l’actual període alcista està vinculat a la victòria electoral de Donald Trump. Les expectatives d’unes polítiques més favorables a mantenir la desregulació que té com a tret característic l’entorn de les criptomonedes s’han vist ratificades amb el nomenament del nou responsable de l’autoritat inversora als Estats Units. La Security Exchance Comission (SEC), que així es diu l’equivalent a la comissió nacional del mercat de valors espanyola, tindrà com a responsable Paul Atkins, l’entusiasme del qual davant les criptomònades és directament proporcional a la seva al·lèrgia a les regulacions. Un desregulador davant d’un òrgan regulador és posar una guineu a cuidar les gallines. Les expectatives favorables a un mercat desregulat com és el de les criptomonedes s’han vist ratificades i, d’aquella eufòria, n’ha sortit una revaloració espectacular de bitcoin. Naturalment, hi han contribuït també els aspectes que havien donat celebritat a aquesta moneda virtual. La inexistència de filtres, la limitació d’unitats en circulació (s’assenyala que no se’n podran fer més de 21 milions) i el suport en una tecnologia disruptiva com l’anomenat blockchain (‘cadena de blocs’) que assegura precisament que no hi haurà intervencions de tercers en les transaccions, es presenten com l’atractiu de les criptomonedes. A aquestes alçades es fa evident que la majoria d’edat de bitcoin ha arribat perquè ha deixat de ser una pura curiositat tecnològica i ha passat a ser un actiu digital. Amb tota la distància, perquè és un valor que no està suportat per actius més enllà d’un seguit d’inscripcions informàtiques, però ara mateix, és el setè producte amb més capitalització, només darrere de l’or i d’empreses tecnològiques com Nvidia, Apple, Microsoft, Alphabet o d’Amazon. Té més capitalització que la plata, per citar un exemple conegut. Aquesta circumstància s’està produint fora de l’abast dels analistes més tradicionals. Escapa a la comprensió que el que va néixer amb vocació de ser un sistema de pagament no estigui ni tan sols complint aquest objectiu. El bitcoin ha captat l’atenció de delinqüents, de fanàtics de la desregulació, que no sempre destaquen per la transparència en els seus objectius, i d’especuladors, que sí que són transparents en l’objectiu. En cap dels casos es pot dir que actuïn guiats per un ferm compromís social. De fet, el que està sortint d’aquest període d’eufòria és més desigualtat. L’especulació, la volatilitat i les bombolles no són el millor company de viatge en el foment de la igualtat. El bitcoin, i la resta de criptomonedes, tenen tendència a créixer quan a l’horitzó hi ha una expectativa de desregulació. També quan l’expectativa és d’un canvi polític, un aspecte que amb el retorn de Trump a la Casa Blanca és més que previsible. Així ho apunta també un informe de la fundació de les antigues caixes d’estalvis, Funcas. Durant la campanya electoral, Trump havia fet successives picades d’ullet al sector de les criptomonedes, quan assenyalava la voluntat que els Estats Units fossin la capital criptogràfica del planeta o insinuava que l’Estat compraria criptomonedes per protegir-se de possibles alts i baixos canviaris del dòlar o com a suport en potencials emissions de deute. De moment només són anuncis. Però en tot mercat, i més en els especulatius, n’hi ha prou amb els anuncis. Traspassar la majoria d’edat no és exactament un sinònim d’haver aconseguit l’estabilitat. Per al bitcoin, superar els 100.000 dòlars de cotització no és necessàriament sinònim de mantenir-se en aquestes quotes. La història, fins ara, apunta que l’evolució és de dents de serra, de vegades molt pronunciats. Per això, la recomanació és sempre la prudència. Aquest és un producte d’inversió i no pas d’estalvi. Els inversors han de ser conscients que quan és al davant d’un producte d’aquestes característiques hi pot guanyar, però també hi pot perdre. En els anys de la bombolla immobiliària, una de les lectures de capçalera per als interessats en qüestions econòmiques era Eufòria i pànic del professor de la Universitat Pompeu Fabra Oriol Amat. Feia un repàs de les bombolles, des de les tulipes holandeses del segle XVII a la immobiliària, la llavors més recent. Mai no és mal moment per recordar que les bombolles s’inflen i que, de vegades, de tan inflades, acaben esclatant.

El bitcoin, la criptomoneda més popular, ha arribat a la majoria d’edat abans d’hora. Això, si la majoria d’edat s’entén […]

Els parquets | La majoria d’edat de bitcoin