Els mals del sector de l’habitatge, sobretot pel que fa a les desigualtats a l’hora de poder-hi accedir, no només no donen senyals de solució, sinó que tendeixen a empitjorar

El mercat de compravenda d’habitatges s’ha reactivat de manera més que notable a Catalunya. Les últimes dades disponibles ho corroboren. En el tercer trimestre les operacions s’havien incrementat un 16,4% respecte dels tres mesos precedents, segons dades del Col·legi de Registradors. La relativa atonia dels primers mesos de l’any, encara amb tipus d’interès elevats, comporten que en l’acumulat dels primers nou mesos de l’any hi hagi un descens del 3% en el total de compravendes. Però això no resta rellevància a una tendència alcista observada conforme ha anat avançant el 2024. La coincidència del període de creixement amb el descens dels tipus d’interès acordats pel Banc Central Europeu és simptomàtica de fins a quin punt el mercat esperava aquestes retallades. En el període amb tipus d’interès a l’alça, s’observava una clara tendència a la contenció. Era especialment rellevant que baixava més el nombre d’hipoteques firmades que no pas el total de transaccions registrades. La traducció més evident d’aquesta tendència era que s’estaven fent més operacions al comptat i que, per tant, es dedueix que qui estava tenint més protagonisme en el sector de l’habitatge eren els inversors. Ara el nombre d’hipoteques tendeix a equiparar-se amb el total de compravendes –representen un 72% del total d’operacions i creixen un 12% respecte a fa un any–, i això convida a concloure que els particulars estan guanyant presència en el mercat immobiliari. El mercat de compravenda d’habitatge mostra una tendència alcista tot i que els indicadors generals augurarien una certa contenció. Si bé és cert que s’estan marcant xifres rècord pel que fa a persones treballant, també ho és que la taxa d’atur continua sent la més elevada de la Unió Europea. En paral·lel a aquesta circumstància, els preus dels habitatges creixen més que els salaris. Per exemple, amb les mateixes dades del Col·legi de Registradors, el preu d’un habitatge de compravenda a Catalunya s’havia incrementat un 3,9%, fins a 2.575 euros per metre quadrat, només entre el segon i el tercer trimestre de l’any. Atur elevat, creixement de preus per damunt dels salaris, però tendència creixent en les operacions de compravenda. És la paradoxa del sector immobiliari. Les xifres, naturalment, no arriben als rècords dels anys previs a l’esclat de la bombolla immobiliària (l’any 2005 s’havien fet 41.000 operacions en el tercer trimestre i aquest any en són 25.600), però els contextos són ben diferents. Sobretot perquè aquell 2005 hi havia una gran oferta d’habitatges, principalment de nova construcció. De fet, es venien més habitatges nous, 21.600, que usats, 19.400. El 2024, se’n venen 4.800 de nous i 21.000 d’usats. Aquesta dada diu molt de com era el parc residencial fa 19 anys i com és actualment. I de fins a quin punt, si no entra oferta nova al mercat, s’arribarà a un punt de greus dificultats per a l’evolució del mateix sector. De fet, i aquestes són dades estatals, l’oferta d’habitatge era, en el tercer trimestre d’aquest any, un 10% inferior a la de fa un any. A aquest descens hi està contribuint, naturalment, la lentitud en l’evolució de la nova construcció d’habitatges. Aquest és un factor que no ha de ser necessàriament negatiu. La bombolla immobiliària es va produir per un excés d’alegria constructora, fonamentada en part per una concessió excessiva de crèdit als promotors. En contrapartida, s’està produint un descens de l’oferta que acaba afectant a l’alça el preu. Des del portal català pisos.com ja adverteixen que aquesta manca d’oferta contribuirà a una pujada de preu durant almenys els propers dos o tres anys. Això afecta el mercat de venda, però també el de lloguer. És precisament el fort increment dels preus de lloguer el que també empeny el creixement en els costos de la compravenda. Les persones, parelles o famílies que busquen un habitatge es troben amb la situació que, si tenen estalvis –i la taxa d’estalvis és encara elevada, amb repunts en els últims mesos segons les dades del Banc d’Espanya–, la factura mensual d’una hipoteca és menor que la d’un lloguer. Una raó de pes per comprar, particularment en un país que té força arrelada la cultura de la propietat en el camp immobiliari. A tots aquests factors s’hi suma la presència encara notable dels compradors estrangers. Segons les dades del Col·legi de Registradors, les operacions amb persones estrangeres representen un 16% del total de transaccions fetes en el tercer trimestre. Aquest col·lectiu suma un percentatge notable a la demanda amb una oferta a la baixa. Més pressió per al mercat. Encara que el context actual no és el de 2008, totes les circumstàncies esmentades haurien de motivar que s’encengués un llum d’alarma. Els mals del sector de l’habitatge, sobretot pel que fa a les desigualtats a l’hora de poder-hi accedir, no només no donen senyals de solució, sinó que tendeixen a empitjorar. Una vegada més, la traducció és que els joves triguen més a emancipar-se, que augmenten les dificultats per fer front a quotes d’hipoteca que creixen al ritme alcista dels preus. Qualsevol daltabaix econòmic, i per tant laboral, conduiria a greus dificultats. I, en aquest context, es troba a faltar una actuació més proactiva dels governs que vagi més enllà de proclames sobre el foment, encara incert, d’habitatge públic i assequible. Més que discursos i programes electorals, la situació de l’habitatge demana acció.

Els mals del sector de l’habitatge, sobretot pel que fa a les desigualtats a l’hora de poder-hi accedir, no només no donen senyals de solució, sinó que tendeixen a empitjorar

Els parquets | Paradoxa immobiliària